En el número disset (juny, 2016) del diari Malarrassa, el diari independent de Terrassa, es publica l'entrevista que el poeta egarenc Pep Cortès fa a l'Empar Sáez amb motiu de la publicació del seu darrer llibre Quatre arbres. Tot seguit, després de la fotografia de la contraportada, es transcriu el text, el poema que hi surt publicat, i una fotografia del llibre que per problemes d'espai no apareix al diari.
Agraïments al Pep Cortès i a l'equip del Malarrassa.
Empar Sáez, una poeta a la recerca de respostes
EMPAR SÁEZ
(Pertuis, Provença, 1963)
Des dels cinc anys viu a Terrassa. És metge anatomopatòloga de professió. Comença a escriure poesia al web Relats en Català. El seu primer llibre Dona i ocell (Editorial Denes, 2014) va ser guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi, el 2014. El segon llibre, Quatre arbres, rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó, dels Premis Literaris Vila de Vallirana, el 2015.
Un nou llibre publicat Quatre arbres i un nou premi. Què representa per a tu aquest guardó?
Els premis són una bona empenta, l’obra es publica en editorials a les quals no tindries accés com a poeta novell i desconegut. A mi em serveix per a continuar el meu camí de resistència i d'exploració del llenguatge amb molta més confiança. Amb aquests reconeixements cerco sobretot millorar i confiar en el que faig, persegueixo donar el millor de mi i sentir-me satisfeta amb l’obra que basteixo. També és una forma de lluitar contra la invisibilitat de les dones en les disciplines artístiques, entre elles la poesia.
Quan vas començar a escriure i per què? Com et vas iniciar en l'escriptura i, concretament, en la poesia?
Començo a escriure poesia el 2008 al web Relats en Català; mai abans no ho havia fet, tret d’alguns poemes esparsos. Durant anys participo molt activament en els “reptes poètics” del fòrum del web; hi vaig aprendre molt, i sobretot quedo fascinada de la màgia, del poder de les paraules ben dites i dels recursos del llenguatge poètic. Però no ho sé del cert, per què vaig començar a escriure en aquell moment i no abans, potser les coses esdevenen quan estem preparats perquè passin.
Quins poetes creus que t'han influït especialment? Podries parlar-nos dels teus poetes referència?
Els poetes que estimo són nombrosos, i d’aquí a un temps segur que n’hi afegiré bastants més; la lectura és un descobriment i enriquiment continu. Ara mateix em vénen al cap Alejandra Pizarnik, Iannis Ritsos, Agustí Bartra, Fernando Pessoa, Blanca Varela, Màrius Sampere, Felícia Fuster, Francesc Garriga, Marina Tsvetàieva, i escriptors en prosa com Imre Kertész, Juan Rulfo, Marguerite Yourcenar i María Zambrano entre molts altres. Tots ells són escriptors als quals sempre torno.
Parlem una mica de la teva activitat creativa literària. D’on neix la necessitat d’escriure? Quan escrius, durant el dia, al vespre, amb regularitat?
La poesia és una exploració estètica de la paraula, és una manera d’entendre l’univers a través de la creació amb mots i ritme. Em vaig adonar que crear quelcom era molt gratificant, sents un goig immens, dóna intensitat a la teva vida, de fet és revolucionari, gairebé subversiu, invertir tant de temps i esforç per a no res material, per dir allò que encara no saps. Però, al capdavall, encara desconec d’on em neix la necessitat d’escriure.
Pasolini va dir que «per ser poeta es requereix molt de temps», i és així, el que passa és que no escrius sempre. Mentre estàs llegint, quan van madurant les idees i els pensaments és un temps en què vius sense escriure ni un vers, però que es plasmarà d’una manera o altra en els teus escrits. Escric sense gaire regularitat; puc estar mesos sense fer cap ni un poema, fent moltes lectures, això sí, prenent notes, donant forma a les idees i en canvi puc passar-me llargues temporades en què escric i reescric els poemes durant les tardes i els vespres, fonamentalment.
Quatre arbres conté un brillant Pròleg de Màrius Sampere, on escriu: «interpreto Quatre arbres com una mena de càntic a la resurrecció». On parla de «misteri, en forma de pluja vivificant (...) de textura vegetal", i d'una paraula que llisca i juga a fet, s’altera i es muda de vestit...»
Tenia molts dubtes sobre si preferia que el meu llibre l’introduís un pròleg o no. De fet quan en Marius Sampere, un dels membres del jurat, em va dir que el llibre li havia agradat molt, vaig estar rumiant i finalment em vaig atrevir a demanar-li si em podia escriure el pròleg; sentia una gran curiositat per saber per què li havia agradat el llibre. Li estic molt agraïda, és un pròleg bellíssim, em sento molt afortunada.
Quatre arbres conté dues parts: «Bosc màgic» i «Sotabosc». Què ens en pots dir sobre aquesta divisió?
El poemari està escrit cercant una unitat i el títol neix prèviament als poemes, que estan pensats i treballats perquè es puguin aixoplugar sota el títol Quatre arbres, com l’encisador quadre d’Egon Schiele. Les dues parts en què divideixo el poemari, en canvi, es decideixen després d’escriure els poemes; formen part del procés final: la composició i ordenació de l’obra. Hi havia poemes que podien agrupar-se sota l'epígraf “Bosc màgic” perquè el misteri n’era un dels components principals. A “Sotabosc” hi són els que fan referència a les fondàries de diversa mena; així i tot no deixa de ser una divisió un xic “artificial” perquè misteri i fondària es troben en ambdues parts.
En el primer poema ens dius: «Sota les fulles pàl·lides d’aquest / arbre em trobaràs / amb els peus calçats en terra / creixent amunt, cercant veus i vents...» Estableixes amb això un diàleg amb el lector, establint paral·lelismes entre la veu de la poeta i l’arbre? Ens pots donar alguna clau o pauta per immergir-nos en la teva poètica?
El diàleg amb el lector hi és sempre, si bé en el primer poema és més palès, m’hi adreço directament. En el llibre hi ha, sobretot, un intent de mimetisme entre natura i dona, entre arbre i dona, un accés profund a la natura i a nosaltres mateixos a través del llenguatge; podria dir que he volgut crear o recrear el misteri i la profunditat d’un bosc amb «quatre arbres» i així intentar que els poemes no parlin tan sols d’aquestes coses sinó que es converteixin en elles.
La pauta per a qualsevol lector de poesia seria que es deixés captivar per les paraules, pel llenguatge; la poesia és un bell esquer per conquerir la ment, el pensament.
Col·labores amb alguna entitat cultural? Què ens pots dir de Reversos?
Col·laboro amb l’Associació de Poetes Terrassencs, amb Amics de les Arts i Joventuts Musicals, amb Òmnium Cultural i ara que ja tinc dos llibres publicats em voldria associar a l’AELC (Associació d’escriptors en llengua catalana).
Reversos és un grup de poesia que funciona des del 2012, en sóc un dels membres fundadors i també faig tasques de coordinació de les seves activitats. Organitzem recitals mensuals i converses literàries amb poetes i traductors de poesia a l’espai VilaWeb, al carrer Ferlandina del Raval de Barcelona. Funcionem com un club de lectura de poesia, convidem els poetes, establim un diàleg amb ells i recitem la seva poesia. A qui li agradi llegir poesia, que no dubti a contactar amb nosaltres!
Pep Cortès
Pep Cortès
Trobaràs
un pou amagat sota les runes
d’aquestes paraules
i assedegat cercaràs aigua.
Grataràs entre els macs, entre les rels
i les gleves de terra eixuta,
grataràs més enllà encara
fins que els palpissos, tremolencs,
trobin un indret de dolor humit,
—i d’improvís còdols suaus i blancs—,
i unes mans petites
gratant entre el llemic i el fang
gratant entre el llemic i el fang
en direcció a les teves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada