Una primavera al Delta
Foto: Benjamí Costa
Terra eminentment agrícola i amb la mirada posada en un turisme ecològic que busqui la tranquil·litat d’uns paisatges canviants, temporada a temporada, estació per estació. Vegetació, fauna, paisatge, i una gent que camina al ritme de l’aigua del riu, i que treballa al ritme de l’aigua, ara pujant, ara dessecant els camps, i que per l’aigua, la seva vida donarien, i ho han demostrat, defensant-la. Lo riu és vida!
Foto : Ferran d'Armengol
Hi hem estat al maig, just quan comencen a inundar els camps, i el paisatge es torna un mirall de colors diversos, els ocells van arribant, els flamencs comencen a reunir-se a la Badia del Fangar, sota l’atenta mirada del seu far, de pel·lícula africana, però no, és ben bé de la nostra terra ell.
Foto: Ferran d'Armengol
Dunes, aigua, eucaliptus, camps de conreu, camins interiors, camins principals. Camins per gent sense presa, camins per caminar i pedalar. Ciclistes i pagesos, ornitòlegs i badocs; persones sense preses per conviure l’espai, per admirar la Terra, la natura. Cases blanques, sostres de palla. Arrossos i cargols, peix fresc i nenúfars. Tot i més encara, perquè cal anar descobrint allò que aquest petit terrós ens ofereix, entre ullals i encanyissades, entre clics de màquines fotogràfiques, i a poc a poc, sense preses, foto a foto, sense preses, aquí el temps no té mesura, sols hi ha espai, i ho veus, un horitzó que es va corbant, on les rectes no ho són del tot. Però també aquí el temps s’esgota, i ens cal retornar a casa, on gaudirem de les belles imatges que el Delta s’ha deixat endur.
Foto: Ferran d'Armengol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada