En ocasions ens topem amb un llibre per atzar, és la curiositat, però, la què ens empeny a fullejar-lo i llegir-lo. “Memòries de joventut” el vaig trobar a la biblioteca quan cercava un altre volum en el prestatge de biografies. L’autora, la Sofia Kowalewskaia, era un nom absolutament desconegut per a mi, però tanmateix aquest llibre menut ha estat una troballa deliciosa, el descobriment d’una vida excepcional, una personalitat captivadora.
Molt poques dones anteriors al segle XX han estat històricament reconegudes en el camp de les ciències. La primera dona cèlebre va ser, possiblement, Hipàtia d'Alexandria (370-415), recentment portada al cinema per Amenábar. Si ens documentem un xic hi trobem les franceses Émilie du Châtelet (1706-1749) i Marie Sophie Germain (1776-1831), la italiana Maria Gaetana Agnesi (1718-1799) i l’escocesa Mary Fairfax Somerville (1780-1872), totes elles del segle XVIII. En el XIX, destaca l’anglesa Ada Lovelace (1815-1852), filla del poeta Lord Byron.
Sofia Kowalewskaia (1850-1891), la brillant matemàtica russa, comparteix amb totes elles el talent, la vocació, les dificultats i la perseverança per obrir-se camí en una societat que relegava les dones al paper d’esposa i mare. En una època en què elles no tenien accés a la universitat, ni tan sols com a oients, va ser capaç de publicar nombrosos estudis sobre matemàtiques i astronomia. Finalment, el 1885 se li concedeix la càtedra de mecànica a la Universitat d’Estocolm.
La prodigiosa activitat que desenvolupa en el terreny científic també es manifesta en el literari. A pesar de morir als 41 anys va escriure diversos llibres, entre els que destaquen “Records d’infància” i “La nihilista”.
En el petit llibre autobiogràfic “Memorias de juventud” (Ed. Herder) trobem records i reflexions intel·ligents, de gran sensibilitat i qualitat literària sobre la seva infantesa. Sofia és filla de terratinents benestants, viu i creix al camp, a Bielorrússia, i tot i ser educada per institutrius, rep una forta influència dels seus oncles; un d’ells posseïa una ànsia desmesurada per la lectura i una passió fora mida per les matemàtiques. El text ens apropa a les vivències més rellevants de la Sofia menuda, als fets que li van forjant el caràcter, en un intent sincer i lúcid per prendre consciència del seu “jo” més profund i autèntic. El llibre acaba explicant un fet singular, providencial, que ens fa pensar en tot allò que són capaços d’aprendre els nens, i a no descuidar petits “detalls” en la decoració de la llar. Sí, heu entès bé; al final del llibre ens relata que després del trasllat de la família al camp van empaperar les habitacions de la nova casa, però no en va quedar per l’habitació dels nens, de manera que la van empaperar provisionalment amb escrits antics. Les parets van restar molts anys cobertes amb les conferències litografiades de Ostrogradski sobre càlcul diferencial i càlcul integral. Aquelles fórmules enigmàtiques van fascinar la Sofia que s’hi passava hores contemplant, intentant desxifrar les fórmules i establint l’ordre correcte dels plecs. Molts anys després, un professor de matemàtiques va quedar estupefacte al comprovar que la Sofia, en explicar-li per primer cop conceptes com l’asíntota, se li avançava als coneixements. Ja sabeu doncs, hauríem de tenir molta cura de tot allò que els nostres fills veuen quotidianament; no sabem fins a quin punt absorbeixen la informació que els envolta.
Un altre llibre sobre l'autora: “Sofía Kovalévskaia. 1850-1891. Símbolo y ejemplo”, Ada Korn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada