Traïció
L’alè capritxós de l’atzar entela
el vidre de la finestra i la llum
a ràfegues d’un matí de novembre.
En la fullaraca dolça del llit,
capsal grisós de pedra, endins l’osca
s’ajoca l’aranya entre fils de seda.
Pacient, enreda un instant del temps,
a l’amant penjat del pèndul, mentre ella,
impúdicament i lenta, se’l menja.
Empar Sáez
Empar Sáez
La fotografia està treta del blog spajkblog.wordpress.com
3 comentaris:
Precís. Profund. Clavat. Intens. Sublim.
Gràcies, Jeremias, t’agraeixo molt aquestes paraules.
Un poema saborosament carnívor. Un tatuatge molt inquietant.
Publica un comentari a l'entrada