On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 20 de juny del 2010

TOTS ELS NOMS, DE SARAMAGO


Dels llibres que he llegit d’en José Saramago, el dia de la seva mort vaig recordar un d’ells amb especial intensitat: “Tots els noms”. El rememoro aquí per fer homenatge a un dels més brillants i originals escriptors contemporanis.

Aquests dies he llegit en els diaris una anècdota sobre Saramago que també m’ha fet pensar en el llibre. Un error en el Registre Civil va fer que li canviessin el cognom a l’escriptor: no va ser inscrit amb el del seu pare, Sousa, sinó amb el sobrenom de la família, Saramago. Ell deia que d’aquesta manera ja li van donar el nom artístic.

Don José, el protagonista del llibre, és l’home de qui no coneixem els cognoms, insignificant, humil, colgat en la quotidianitat, funcionari del Registre Civil on omple fitxes de naixements, de defuncions, de casaments... Ell s’endinsa en els laberíntics passadissos dels arxius dels morts amb l’ajuda d’un llarg fil d’Ariadna, per a no perdre’s. Don José, però, té una afició secreta: col·lecciona dades de gent famosa. A poc a poc, aquest passatemps el durà a desafiar l’ordre i l’autoritat establertes, transgredint les normes. L’atzar fa que entre les fitxes dels seus personatges trobi la d’una dona desconeguda, anònima. Una força estranya el mena a buscar-la. L’amor és el gran impuls que mou a Don José, encara que no en parli, ni tan sols se n’adoni, i que l’enamorament per a ell no s’acabi mai; sigui un anar buscant, contínuament. 



Gran coneixedor de l’ànima humana, Saramago ens descriu com l’home malda per sortir d’allò que l’aliena, de la monotonia que agrisa l’esperit i el buida de motivacions. Tots cerquem una sortida, podem desafiar el nostre destí, com va fer ell: obligat a treballar des de l’adolescència, la seva educació es va forjar a les biblioteques públiques. “La meva vida és un miracle”, deia el premi Nobel. També és un miracle, afegeixo jo, que no oblidés mai que va ser pobre, fill d’analfabets. Escrivia un home íntegre, un artista amb elevat sentit del deure i de la denúncia, i sobretot, escrivia sentint molt d’amor, apiadant-se de l’ésser humà.

M’emociona sentir la seva veu, i pensar que ha marxat un home d’una talla difícilment igualable. Escoltem-lo. En aquest vídeo ens explica un conte per a nens. 



1 comentari:

Fidel ha dit...

Empar !, quanta raó tens, genial. Se'm van caure les llàgrimes, quan vaig saber el fatal desenllaç d'un dels mestres (en tots els sentits).
Una abraçada !

Per cert, m'agrada molt el blog !!!

Fidel

Terrassa.net