On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 25 de març del 2011

Petits poemes en prosa, de Baudelaire



EMBRIAGUEU-VOS

Cal estar sempre embriac. Tot rau en això: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us escrebanta les espatlles i us vincla cap a terra, cal embriagar-se sense treva.
De què, però? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.
I si alguna vegada, als graons d’un palau, a l’herba verda d’un fossat, en la solitud pesarosa de la vostra cambra, us desperteu amb l’embriaguesa minvada o ja serens de tot, demaneu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot allò que fuig, a tot allò que plora, a tot allò que es mou, a tot allò que canta, a tot allò que parla, demaneu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us respondran: “És l’hora d’embriagar-se! ¡Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos, embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.


Vaig trobar a la biblioteca la traducció dels “Petits poëmes en prose (Le Spleen de Paris)” de Charles Baudelaire feta per Sala-Sanahuja (1991) que inclou el text original en francès. Anteriorment se n’havien fet dues, de traduccions: Agustí Esclasans (1930) i Anna Montero i Vicent Alonso (1983); més recentment se n’ha publicat una de l’Alexandre Ferrer (2006).

Poesia de l’urb, de la ciutat emboirada i els seus habitants; la misèria, el plaer, l’amor i el mal, la crítica corrosiva, la hipocresia de la societat, la melangia del poeta. Podeu trobar tot això i més en aquest llibre escrit amb la saviesa i la brillantor del llenguatge evocatiu i vibrant; uns texts d’una bellesa duradora i inesgotable; poesia que ha influenciat a moltes generacions d'escriptors.

L’estranger, El desesper de la vella, El foll i la Venus, El gos i el flascó, A l’una de la matinada, Un hemisferi en una cabellera, Any where out of the world, ¡Apallissem als pobres! son alguns dels títols que formen part de la història de la literatura, i que llegits gairebé un segle i mig després de ser escrits encara es mantenen vigents.


EL PORT

Un port és un sojorn deliciós per a una ànima cansada de les lluites de la vida. L’amplària del cel, l’arquitectura mòbil dels núvols, les coloracions canviants de la mar i les llampades dels fars constitueixen un prisma meravellosament adient per distreure els ulls sense cansar-los mai. Les formes esveltes del vaixells, amb ormeigs complicats, als quals l’oneig imprimeix oscil•lacions harmonioses, serveixen per conservar a l’ànima l’anhel de ritme i de bellesa. I a més, per a aquell que ha perdut la curiositat i l’ambició, hi ha sobretot una mena de plaer misteriós i aristocràtic en el fet de contemplar, ajagut al mirador o repenjat a l’escullera, tots aquells moviments dels qui marxen i dels qui tornen, dels qui tenen encara la força de voler, el deler de viatjar i enriquir-se.

4 comentaris:

M. Roser ha dit...

Empar, els dos fagments "embriagueu-vos" i " el port ", són una part del llibres del poeta francès o els has escrit tu? És que els he llegit unes quantes vegades , perquè els hi he trobat un encant molt especial...Si els escrits són teus, hem trec el barret!!!
Una abraçada,
M. Roser

Empar ha dit...

Són dos poemes en prosa del llibre de Baudelaire. Són meravellosos, no són meus, no, que més voldria jo! escriure així buf!
Una abraçada,
Empar

onatge ha dit...

Fa temps me'n vaig embriagar... Dels llibrer per rellegir i anar-lo digerint o no...

Des del far bona nit.
onatge

Empar ha dit...

Tens raó, onatge, és un llibre per rellegir. Cercaré la traducció més recent a la llibreria.
Bona nit.
Empar

Terrassa.net