Un matí a la Mola

Ens agradava mirar enllà, a l’horitzó,
i no veure res més que cotó fluix,
esponjós, gris brillant.
I ens agradava somiar somnis,
Endinsant-nos en els núvols,
volant sobre les ciutats.
Mai no ho hauríem dit,
un món rogent intangible,
inaccessible a la realitat adulta,
somiar-ho ens delectava.
Jugàvem a ser ocells,
per volar tots els dies
sobre d’una mar blanca.



Els anys ens van cobrint de núvols
negres i d’una capa espessa
de pluja vella; ha plogut molt...
Els nostres fills són ara al cim
del món, els peus sobre l’alegria
blanca i sobre els núvols de l’alba.

Fotografia: Joan Carles Burón.

Poema: Ferran i Empar

Gràcies, Joan Carles, per la teva imatge poètica.