Hem dormit poc aquesta nit, el Roger ha tingut molèsties estomacals i el cap li fa mal, no dormim gaire seguit, malgrat que d'entrada sembla que la cosa no ha d'anar a més, però ja comencem el dia amb un cert cansament. Bé, són coses que passen en els viatges d'altura.
 |
| Fent via per l'altiplà observem els volcans |
Avui sols farem via fins a Chivay, a la vall del Colca, on hi arribarem cap a les dues del migdia. Durant tot el trajecte podem observar les fumeroles que el Subancaya va expulsant.
 |
| El volcà Sabancaya que fumeja i l'Ampato a l'esquerra |
Hem de passar el punt més alt de tot el viatge, gairebé 4800 metres, en un mirador on ens aturem per a fer fotos.
Abans però ens aturem a fer un descans davant d'unes formacions rocoses que anomenen Patahuasi. Prenem uns mates que diuen ens ajudaran a portar millor el mal d'altura, però el Roger no digereix res.
Pel camí ens hem aturat a fer fotos en un sector on les vicunyes estan vigilades i a tocar de la via del tren que va fins a Puno, s'alimenten i veuen dels estanys que hi ha en aquells paratges humits. Durant un bon tros del trajecte podem observar-les córrer i saltar per l'altiplà i per sobre de les vies del tren.
 |
| Una família de vicunyes bevent a tocar de la carretera |
La foto pot quedar molt bé, però allò que no veiem són els molts transports de turistes que s'han aturat en el voral de la carretera, amb el perill afegit de que per allí passen camions i bussos turístics a tota màquina, però la foto s'ho val, oi?
 |
| Una jove alpaca fa cara de deixar-se fotografiar amb gust |
 |
| Un Roger dolgut es deixa fotografiar entre alpaques i llames |
Una mica més enllà ens aturem per saludar un pastor que està cuidant llames i alpaques. Ens hi fem algunes fotografies. Tampoc cal amagar que no estàvem sols els del nostre transport, però he preferit evitar que surtin en imatges les altres vint o trenta persones que rondaven el ramat i al pastor.
 |
| Una venedora de records i Chivay al fons de la vall |
Arribem ja a Chivay, però encara ens aturem en un mirador de la vall, on hi ha unes venedores col·locades estratègicament. Tot queda molt ben ordenat i les imatges que en traiem paguen la pena, i per uns pocs soles, elles queden contentes de vendre'ns alguna cosa i deixar-se fotografiar.
Arribem a Chivay, són les dues del migdia i nosaltres dinem alguna cosa, el Roger no menja res. Un metge ens ha deixat una màquina d'oxigen, cosa que fa sentir-se millor al Roger.
Ja no ens movem de l'hotel, avui no estem forts per a res més i demà ens toca el mirador del Condor, tots hi volem pujar.
 |
| Casa d'adob a Yanque |
Abans de pujar a la creu del Condor ens apropem al poble de Yanque, on hi ha uns dels companys de l'excursió.
 |
| La plaça mayor i l'església de Yanque |
No passen gaire de les set del matí, a la plaça del poble hi ha unes nenes, i nens disfressats ells amb robes de noia, que ballen tot voltant la font de la plaça. és molt d'hora i fa fred, força fred.
El guia ens explica el motiu dels nois disfressats de noia i veig que és la mateixa història que s'explica en el ball de les Senyores de Gossol, que jo havia ballat amb l'esbart, ja fa uns anys.
Jo era dels nois disfressats.
 |
| Ens fem fotografies amb àligues |
No diré que l'estona que s'estan ballant les criatures és excessiu, ni diré que el fet és gairebé explotació infantil, no ho diré.
 |
| Dansaire a punt de fer un dels girs de la dansa |
 |
| Aquests són els nois que dansen disfressats de noia |
 |
| Detall església de Maca |
Ens deixem de visitar unes tombes inques de la regió, però no ens n'adonem fins que ja hem dinat, ara estem per pujar fins el mirador, el temps passa i veiem que són molts els vehicles que pugen, avui és dissabte i la gent del país estan de festa encara.
Finalment hi arribem, el camí és polsegós i en la pujada podem veure els molts vehicles que s'hi van ajuntant i els bussos que no respecten les mínimes normes de conducció, fent avançaments temeraris durant la tortuosa ascensió.
 |
| Un condor jove |
 |
| Un condor adult |
Ens deixen una hora per observar el vol dels senyors del cel, fem força fotos, però aquesta del Roger és la millor que podem treure del matí, pensem que ja no podrem fer cap imatge més dels condors, però estem equivocats.
El Jordi, un dels nois catalans amb els que anem coincidint durant el viatge, ha fet un passeig a peu i ha trobat uns quants exemplars camí de tornada, ens indica on són, i què estan fent.
 |
| Un condor que ens sobrevola |
Ens aturem i veiem com estan menjant-se un toro mort. Al cap i a la fi, aquestes aus són carronyaires, les més grans del món i molt fotogèniques, però bé s'han d'alimentar.
Anem de tornada, i en el camí notem que algunes parts de la vall s'omplen de pols. Ens aturem en un lloc segur, el guia ens diu que hi ha moviments provocats pel volcà actiu que domina aquestes terres. Ens comenta que la vall segueix enfonsat-se, cada dia que passa baixa una mica més, i casi cada dia hi ha despreniments de terres.
 |
| Petits terratrèmols fan que la pols dels despreniments s'alci |
Encara gràcies que ens ho diuen ara.
 |
| En un mirador de la vall del Colca |
 |
| Un crater no actiu ara mateix, però qui sap si pot tornar a ser-ho. |
Els geòlegs no aclareixen alguns detalls, a banda de l'enfonsament del canó del Colca, i el fet de que algun crater que veiem pel camí, ara apagat, algun dia no torni a ser actiu.
 |
| Els llacs de tres colors |
Tornem a Chivay, on dinem abans d'emprendre via fins a Puno.
 |
| Unes alpaques pastant a Patahuasi |
Tornem a passar per Patahuasi on ens hi aturem un altre cop i seguim camí per l'embassament de Lagunillas i per la gran ciutat de Juliaca, plena de brossa i deixalles. Com en tot el camí.
 |
| A Lagunillas hi veiem Flamencs |
A Puno hi arribem poc abans de fer-se fosc, ens impressiona la vista que ens ofereix el camí, amb tota la badia als nostres peus i la ciutat encabida en una vall on dominen els terrats a mig fer, en eternes obres que mai no acaben, com qui espera que qualsevol dia un moviment de la terra ho enderroqui tot.
El Roger encara no està al cent per cent, i ara és l'Empar qui no té gaire fi el cos. Sopem a l'hotel, fe un àpat de règim, arròs i pit de pollastre. No sortim de passeig, malgrat en el centre de la ciutat hi ha festa i xerinola. El camí i l'altura ens ha deixat esgotats per avui.
El Roger encara no està al cent per cent, i ara és l'Empar qui no té gaire fi el cos. Sopem a l'hotel, fe un àpat de règim, arròs i pit de pollastre. No sortim de passeig, malgrat en el centre de la ciutat hi ha festa i xerinola. El camí i l'altura ens ha deixat esgotats per avui.
A la propera entrada hi tenim Titicaca, Taquiles, Uros, molta teca. No us ho perdeu!
Aquí us deixo un enllaç a google maps on es veu el trajecte d'Arequipa fins Chivay i el mirador del Condor. Enllaç
Aquí us deixo un enllaç a google maps on es veu el trajecte d'Arequipa fins Chivay i el mirador del Condor. Enllaç
Terrassa, setembre 2015
Totes les imatges són del Roger, l'Empar i el Ferran, la seva utilització és lliure, sempre que s'esmenti la seva autoria, que està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada