El Concurs de Rapsodes 2012, promogut per l’Associació de Relataires en Català, és l’ocasió, podríem dir gairebé insòlita dins del panorama de concursos de poesia al nostre país, d'exposar el treball poètic recitat, la poesia dita i escoltada. No cal dir com n’és de valuosa una adequada elocució d’un text poètic propi o d’un altre autor, i com la veu del glossador, ben afinada amb els mots i el sentit del poema, eleva la comprensió del mateix, n'amplia el sentit profund.
Miquel Martí i Pol ens deia: “La poesia situa l’expressió literària en un estadi diferent –jo, sincerament, penso que és superior– al de qualsevol altre mitjà expressiu escrit, molt pròxim a la música.”
Així, la poesia oral estableix el llaç més íntim i suggerent entre veu i paraula; aquesta simbiosi magnifica el sentit del poema, que se'ns mostra ple i vibràtil a través de les capacitats expressives de l’emissor.
"Los hombres nunca saben
cuánta dulzura
y cuánto quebradizo silencio
hay en una poesía".
Efraín Huerta
(México 1914-1982)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada