On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 21 de febrer del 2012

LA REMOR DE LES ONADES

Portada en Català: 
(潮騒 Shiosai), 1956.


"La remor de les onades" és un llibre ple de poesia, és una història d'amor entre dos joves gairebé encara adolescents que viuen en una illa petita i que els caldrà lluitar, cada un amb la seva particular manera d'acceptar els fets que s'esdevenen, per defensar la seva raó, la seva passió. Una obra plena de personatges encantadors o cruels i d'imatges fascinadores, com la de les noies que fan busseig o la visita a la gran ciutat de l'illa més gran que tenen a tocar. Descripcions senzilles que ens fan viatjar a un lloc concret i ben definit, i que ens duen a veure el pas dels vaixells, tot observant-los de dalt d'un penya segat, just en despuntar el sol naixent i als peus d'un far molt familiar per als personatges principals, tot gira al voltant del far. Un relat ple de dobles sentits, i que un cop coneixes la vida de l'autor, pots interpretar de diverses formes. La fatalitat del destí pot variar, per un moment de dubte, per una paraula fora de lloc.
Jo m'he quedat amb la senzillesa dels mots que el traductor ens ha fet arribar, amb la poesia. 


Volent deixar de banda la biografia de l'autor per a un altre dia, us en faig un mínim resum personal, cinc cèntims.

Mishima l'any 1931 (Imatge wikipèdia)
Yukio Mishima, 1925-1970

Un personatge de novel·la de principi a final. Escriptor principalment i actor ocasional, també va ser model fotogràfic, tal com demostra la foto de sota. I potser va ser el veritable últim samurai, com he llegit en algun lloc fent referència a un llibre sobre la seva biografia. Finalment un personatge pagat de si mateix, contradictori, farcit de grans foscors i brillants moments de vida, fill del segle XX.
Mishima fent de model fotogràfic (imatge captada a la xarxa)


Observant les dues fotos, allunyades en el temps però del mateix personatge, en fan pensar en la seva mort, el seu suïcidi, ritual que va fer frontera amb el ridícul, però per saber-ne més de l'autor i la seva vida, i per a qui ho vulgui, us deixo l'enllaç a la Wikipèdia.


1 comentari:

deomises ha dit...

Mishima és gran, enorme, fins i tot en el seu modus vivendi, fidel a la seva forma de pensar, com un Sòcrates nipó, amic Ferran.


d.


PS: t'he deixat un present al meu racó i al fòrum de RC, respectuós i amical, per damunt de tot.

Terrassa.net