Hi ha llibres que arriben a les mans per atzar, o que ni tan sols hom recorda com se’ls ha trobat. Cercava, potser, un altre autor en una llarg prestatge i vaig topar amb el seu nom: Kiarostami, que en aquell moment només relacionava amb el cinema i la fotografia. “Compañero del viento” d’Abbas Kiarostami és un recull de poemes breus del gran director de cinema iranià.
El do de la brevetat de l’anomenat haikú al Japó, kosuk a Turquia, sach’ a l’Aràbia prehislàmica o josravani a Iran, és la forma poètica més subtil i suggeridora, aquella que compacta concepte i imatge en un tot tridimensional, immers en la contemplació més silent, mostrant una connexió profunda entre l'home i la natura. Hi ha llibres que són una troballa esplèndida i persones que tenen l’habilitat, el talent, de transformar en bellesa tot el que toquen.
Aquí teniu alguns dels josravani d’Abbas Kiarostami.
Somni de massacre d’ocellets
sobre un coixí de plomes
*
Una dona es desperta
sense esperar ja carícies
al costat d’un home adormit
*
Res
no podem fer
quan el cel
té la intenció de ploure
*
Pensant-ho bé
no entenc
la raó de les durícies
en les mans de qui té les mans buides
*
L’abella
s’embriaga
amb el perfum d’una flor desconeguda
*
El desmai plorador
l’alt xiprer
un veí entristit
en l’horabaixa de tardor
*
Crido
sobre una profunda vall
tot esperant el tornaveu
Abbas Kiarostami
Traducció al castellà: Clara Janés i Ahmad Taherí
(Traducció al català: Empar Sáez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada