Era la seva festa, i plorava quan li venia de gust.
Ara la festa s'ha acabat, una altra veu cantarà la vella cançó, però a nosaltres sempre ens quedarà la teva veu per recordar-la.
Adéu Amy, ens veiem a l'eternitat.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Ha marxat però la seva petjada ha estat fonda. No deixava indiferent. Jo, estimava el seu coratge per ser diferent i no agenollar-se als protocols del món que l'envoltava.
I la veu, era una veu negra, potent, esplèndida, un do que deixava bocabadat.
1 comentari:
Ha marxat però la seva petjada ha estat fonda. No deixava indiferent.
Jo, estimava el seu coratge per ser diferent i no agenollar-se als protocols del món que l'envoltava.
I la veu, era una veu negra, potent, esplèndida, un do que deixava bocabadat.
Sí Amy, ja ens trobarem a l'eternitat.
Publica un comentari a l'entrada