A "Matins grisos", el Joan Adell ens presenta una nissaga barcelonina i els seus èxits i derrotes. La narració ens ve emmarcada dins de dos fets paral·lels i distants entre ells; dues morts al "garrot vil". Vuitanta-un anys els separen, i en mig d'aquest espai de temps l'autor ens narra el seguit de matins grisos que la família Llopart viu, a cavall de Barcelona, París i un petit poble de la costa; Santelm.
És aquest llibre un repàs, ben documentat, a la història de Barcelona en els convulsos anys de finals del segle dinou i tres quartes parts del vint. Una història que ens fa veure i viure la societat a Catalunya, Espanya i Europa, en aquesta crònica narrada a través de les vivències d'una família burgesa de la Ciutat Comtal. Adell ens mostra els fets cabdals d'una ciutat que sempre ha volgut ser més que una simple capital de segona fila, apartada en un racó de la península ibèrica.
En el llibre se'ns posa sobre la taula un seguit de temes humanament interessants, com poden ser l'amistat, la fidelitat, l'amor. També ens parla de la confiança, la traïció i dels petits embolics que la vida ens ofereix. Als protagonistes, algunes coses els hi surten bé, d'altres no tant. Però a la fi la vida continua, res s'atura i tothom acaba seguint el mateix camí, i acumulant experiències.
Adell passa llista, sota la seva visió i com qui no ho vol, als esdeveniments polítics i socials més rellevants d'aquests vuitanta anys i que varen afectar a la ciutadania, d'una manera o altra, i ho fa sent fidel als fets ocorreguts. És una novel·la contemporània de molt bon nivell literari. La història és una, i a voltes, no està de més fer-li un repàs, no per no oblidar-la, simplement per recordar-la. Seguint els fets de ficció de la família Llopart, el narrador ens fa viure en carn pròpia tot un seguit d'aventures mundanes i potser senzilles, però plenes de sentiment i, si em permeteu insistir, amb un notable ofici narratiu.
La meva opinió evident és que paga la pena llegir aquest llibre, orientat, com diu el mateix autor, a tota classe d'edats, per un motiu o altre; uns per recordar, altres per aprendre.
No sé si cal dir-vos que aquesta novel·la va quedar finalista del Premi de les lletres catalanes Ramon Llull 2010.
En aquest vídeo de promoció podreu escoltar l'autor explicant la seva experiència en escriure el llibre.
I a títol personal, sols comentar-vos que al Joan Adell el vaig conèixer amb el pseudònim de Brumari, a la plana web de Relats en Català, i he de dir que seu és un dels primers relats que vaig afegir a la meva llista personal de preferits.
Aquí teniu l'enllaç al relat que us comento, estic segur que us agradarà llegir l'autor en un registre diferent: Catalèpsia.
Aquí teniu l'enllaç al relat que us comento, estic segur que us agradarà llegir l'autor en un registre diferent: Catalèpsia.
 |
| Garrot vil - Ramon Casas - 1894 |
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada