ELS CAVALLETS DE FIRA

Al peu de les escales de Montmartre, París.

Foto: Ferran d'Armengol

Els cavallets de fira van inspirar a Josep Sebastià Pons. Un poema magnífic que us transcric a continuació.

No fa pas tant jo també en vaig escriure un prenent com a referència la fotografia “Carrousel” de Robert Doisneau. Porta per títol “En un rodal” i ha estat publicat recentment a la Revista Digital de Poesia “Lo Càntich”.

ELS CAVALLETS DE MONTPELLIER

                                                 A Tomàs Garcés
 

La broma baixa al carrer

            i la tenim a la vora.

Al novembre, a la tardor,

            els llums claregen molt d’hora.

A la fira, els cavallets

             fan girar el cavall i l’orgue

amb un so d’un altre temps

             i un esllanguiment que plora.

Sempre igual i repetit

             és un aire que s’enyora.

Ai! Cavallets d’ulls de vidre

             i que l’aire gris s’emporta,

gropa amunt i gropa avall,

             feu girar la fulla morta.

I veig la mort que s’està

             distreta al pas de la porta,

espera que esperaràs

             el darrer sospir de l’orgue.

                                                 1926

Josep Sebastià Pons, a “Cambra d’hivern”, 1966.