Sortida digna
Una sortida digna, no estèril,
que ens marca el camí enllà les heures,
monòleg d’un exili rogent
guaitat per damunt dels ampits.
Una vida digna, no retràctil,
que malda per sortir-ne airosa,
evitant exiliar-se en ampits freds,
sotjant el rogent de l’horitzó.
Una sortida digna, un aire de marina
que cerca una eixida paorosa,
retalls d’un amor que s’escalfa,
reviscolant-se a la llinda del teu cor.
Poema: Ferran d'Armengol
En Jesús M. Tibau del blog, "tens un racó dalt del món" ens proposava un poema on sortís la frase "una sortida digna", i després publicarà en un llibre el recull de tots els poemes rebuts. Una excelent proposta dins de la catosfera literària blocaire, on el Tibau fa una feina respectable, i considerable. Una visita al seu blog és aconsellable.
una sortida digna era el títol de la proposta, i jo he fet el que bonament he pogut, espero que la meva sigui una proposta digna.
2 comentaris:
MOltes gràcies, ja en sou més de 50!
Felicitats pel teu poema (ara si). Trobo força interessant la manera que teniu d'intercanviar el treball fotogràfic i escrit. :)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada