Ω
Volia fer un assaig sobre el descobriment de l’escriptura, una de les grans fites de la humanitat. La seva popularització va permetre avançar força a aquells que l’utilitzaren en els seus principis, però també va ser un tema de controvèrsia i discussió la seva difusió. Diferents savis polemitzaren sobre el tema, i entre altres pensadors, Plató va fer el seu assaig. Tot seguit us transcric una part de la conversa entre el Sòcrates i Fedre, sobre el mite de Theuth.
Extret de la pàgina
Ʊ
Plató segons Rafael, Veieu-ne el quadre sencer.Plató: l’escriptura i la paraula, el mite de Theuth
Fedre. - ... Va, relata ja aquesta tradició que dius que ha arribat a les teves oïdes!
Sòcrates. - Doncs bé, vaig sentir dir que va viure a Egipte als voltants de Naucratis un dels antics déus del país, aquell a qui li està consagrat l’ocell que anomenen Ibis. El seu nom és Theuth i va ser el primer a descobrir no sols el nombre i el càlcul, sinó la geometria i l’astronomia, el joc de dames i els daus, i també les lletres. Regnava llavors en tot Egipte Thamus que vivia en aquesta gran ciutat de l’alt país a què anomenen els grecs la Teves egípcia, així com a Thamus l’anomenen Ammon. Theuth va anar a veure’l i, mostrant-li les seves arts, li va dir que havien de ser entregades a la resta dels egipcis. Va preguntar-li llavors Thamus quins eren els avantatges que tenia cadascuna i, segons se les anava exposant aquell, reprovava o lloava el que en l’exposició li semblava que estava malament, o bé. Moltes van ser les observacions que en un i altre sentit, segons es compta, va fer Thamus a Theuth a propòsit de cada art, i seria molt llarg el referir-les. Però un cop que va haver arribat a l’escriptura, va dir Theuth: «Aquest coneixement, oh rei, farà més savis als egipcis i augmentarà la seva memòria. Perquè s’ha inventat com un remei de la saviesa i la memòria». I aquell va replicar: «Oh, Theuth, excels inventor d’arts, uns són capaços de donar l’ésser als invents de l’art, i altres de discernir en quina mesura són avantatjosos o perjudicials per als qui faran ús d’ells. I ara tu, com a pare que ets de les lletres, has dit per afecte a elles l’efecte contrari a què produeixen. Ja que aquest invent donarà origen, en les ànimes dels qui l’aprenguin, a l’oblit per descuit del conreu de la memòria, ja que els homes, per culpa de la seva confiança en l’escriptura, seran portats al record des de fora, per uns caràcters aliens a ells, no des de dins, pel seu propi esforç. Així que, no és un remei per a la memòria, sinó per suscitar el record el que és el teu invent. Aparença de saviesa i no saviesa vertadera procures als teus deixebles. Doncs havent sentit parlar de moltes coses sense instrucció, faran la impressió de conèixer moltes coses, malgrat ser en la seva majoria uns perfectes ignorants; i seran enutjosos de tractar, en convertir-se, en comptes de savis, en homes amb la presumpció de ser-ho».
Fedre. - Ah, Sòcrates!, se’t dóna amb facilitat el compondre històries d’Egipte o de qualsevol altre país que et vingui en gana.
Sòcrates. - Els sacerdots del temple de Zeus de Dodona, amic meu, van dir que les primeres paraules profètiques havien procedit d’una alzina. Als homes de llavors, doncs, com que no eren savis com vosaltres els joves, els bastava en la seva simplicitat de sentir a una alzina o a una pedra, sempre que diguessin la veritat. Però a tu potser t’importa qui és i d’on és el que parla. Doncs no atens únicament a si les coses són tal com les diu o d’una altra manera.
Fedre. - Amb raó em reprens, i em sembla que respecte a l’escriptura ocorre el que diu el Tebà.
Sòcrates. - Així doncs, tant el que deixa escrit un manual, com el que el rep, en la idea de què de les lletres derivarà quelcom cert i permanent, està probablement ple de gran ingenuïtat i desconeix la profecia d’Ammon, en creure que les paraules escrites són capaces de quelcom més que de fer recordar a qui coneix el tema sobre el qual versa el que escriu.
Fedre. - Molt exacte.
Sòcrates.- Doncs això és, Fedre, el que té de terrible l’escriptura i que és en veritat igual al que ocorre amb la pintura. En efecte, els productes d’aquesta es mostren com si fossin vius, però si se’ls pregunta quelcom, callen amb gran solemnitat. El mateix els passa a les paraules escrites. Es creuria que parlen com si pensessin, però si se’ls pregunta amb l’afany d’informar-se sobre quelcom del que s’ha dit, expressen tan sols una cosa que sempre és la mateixa. D’altra banda, basta amb què quelcom s’hagi escrit una sola vegada, perquè l’escrit circuli per tot arreu el mateix entre els entesos que entre aquells a qui no els concerneix en absolut, sense que sàpiga dir a qui els ha d’interessar i a qui no. I quan és maltractat, o reprovat injustament, constantment necessita l’ajuda del seu pare, perquè no és capaç de defensar-se ni de socorres a si mateix.
Traducció a partir de Fedro, 274b-275e (El Banquet, Fedó, Fedre, Orbis, Barcelona 1983.p.363-366)._____
Ω
¿Ens parlen potser, en aquesta conversa dramatitzada, d’aquells que d'ara no fa tants anys anomenem“ignorants il·lustrats”? gent que circula pels nostres carrers, preparats a parlar i dissertar de qualsevol tema amb la sola defensa d’haver-ne llegit alguna cosa, i no saber-ne realment res de res?
M’agradaria fer-vos reflexionar sobre això que hem llegit. Sabem que es pot interpretar de diferents maneres, fins es pot veure una certa ingenuitat. Crec que es pot defensar la seva actualitat en el camp de les descobertes, posem per cas l’e-book contra el llibre de paper, per citar un recent avenç tecnològic que també afecta a l'escriptura.
Saber què ens portarà el futur sols està donat a aquells que ho viuran, i aquells mateixos es quedaran en el dubte de quines altres meravelles descobriran els seus fills o nets, i crec que aquesta és la gran i meravellosa tasca dels humans, i no el camí de la destrucció que dia a dia ens mostren els que no volen avançar en l'art i la ciència dels descobriments.
El camí dels humans hauria de viatjar en l'enteniment i no en la confrontació, com no fos que aquesta confrontació es dugués pel camí de la dialèctica i que la seva raó ens aportés nous coneixements vitals a la humanitat, no a la barbàrie que alguns volen fer prevaldre..
Ʊ
Un Plató clàssic.
