RUTA MAIA 2014 - 5
Dilluns 28 de juliol
Avui ens despertem a Campeche amb tranquil·litat, seran puntualment les onze del matí quan surti el nostre ADO que ens ha de dur fins Palenque. Una altra cosa és que el trajecte es faci etern per arribar a Palenque, on ens allotgem abans de les set de la tarda a un hotel als afores de al ciutat.
 |
| Campeche |
Per fer passar l'estona ens fem alguna fotografia graciosa, el camí es fa llarg avui. Anem direcció Ciudad del Carmen, però arribant a Champoton ens desviem capa Escarcega, on dinem poc abans de les tres del migdia, és un àpat ràpid, que encara falta tros.
Després de pasar per la ciutat de Emiliano Zapata, arribem a l'hotel de Palenque a dos quarts de set de la tarda, amb el temps just per encarregar l'excursió per demà, ja que no la vàrem contractar d'origen a Barcelona.
No arribem a entrar a la ciutat de Palenque, on ens ha deixat l'ADO, però agafem un taxi per anar a l'hotel i després ens hi quedem a fer un bany i a sopar, estem a uns dos quilometres del centre i podríem haver fet un passeig, però estàvem rebentats i la piscina feia bona pinta i també que el sol començava a anar de baixa i els núvols que s'anaven creant no ens animaven gaire.
L'hotel Nunutun és un seguit de petites construccions dins d'una selva controlada, a tocar de la selva salvatge, és a dir, un udolador ens farà companyia tota l'estada, encantador i inoblidable!
Dimarts 29 de juliol avui toca Yaxchilan i Bonampak (Mireu el mapa)
 |
| Detall del restaurant de carretera |
Avui ens despertem d'hora, el sol encara no ha sortit i ja estem a la recepció esperant el transport que ens ha de dur de passeig a unes restes arqueològiques molt interessants. El dia promet. Sortim a dos quarts de set en una miniban amb poca gent, la majoria mexicans: ja ens agrada. La boira ens acompanya els primers revolts.
 |
| La boira matinera ens acompanya |
Parem a uns seixanta quilòmetres per esmorzar en un restaurant de carretera. El sol comença a dominar, però encara hi ha núvols baixos.
 |
| Restaurante Yax Lum |
Arribem al riu Usumacinta, on ens hem d'embarcar per anar fins les restes de Yaxchilan,
 |
| canoes al riu per embarcar-hi. |
 |
| la màgia de l'Usumacinta, a la dreta Guatemala |
 |
| Usumacinta, a l'esquerra Mèxic |
 |
| Perfils llegendaris |
i aquí tinc el dilema de quantes fotos puc posar en aquesta entrada. El lloc és encantador, i encantat, quan travessem la porta de l'inframón, caminem per un seguit de passadissos que cal transitar per entrar a la ciutat, per tornar a la llum del sol i realment sembla que entrem en un altre món.
 |
| Antic moll duaner de Yaxchilan |
Yaxchilan era un port de mercaderies, un centre important del món Maia, una frontera on hi havia una duana, calia pagar si volies travessar aquest punt del riu, un punt ara isolat del món, de la selva.
 |
| Actuals habitants dels corredors de l'inframón |
 |
| Antiga esplanada on es reunia la gent de la ciutat. |
En sortir del corredor de l'inframón tornem a la llum a un jardí de llum, deixem enrere la porta dels passadissos foscs. Ens endinsem en un indret espectacular i aturat en el temps. Em recorda el primer cop que vaig estar a Tikal, però al mateix temps, és infinitament diferent.
 |
| Portes d'eixida dels corredors de l'inframón. |
Ens aturem en un temps sense mesura on la selva ha fet seus els dominis dels maies antics.
 |
| Joc de pilota de Yaxchilan |
 |
| La piràmide central de Yaxchilan, molt relliscosa. |
L'estat de conservació de Yaxchilan està molt aturat i enfilar-se a les seves parts més elevades comporta un cert risc, però sols cal tenir cura on poses els peus.
 |
| La ceiba centenària, més de tres-cents anys. |
 |
| Detall del tribut de sang d'un poderós per demostrar la seva voluntat de ser fill dels déus. |
Estem a la frontera amb Guatemala, a cada costat del riu un estat diferent, una frontera actual i natural. Ara sols ha calgut pagar la barca per anar a les ruïnes, travessant el riu, i el cert és que el riu ens captiva. Diu el guia de la canoa que hi ha cocodrils, però que fins hores d'ara mai no els han atacat, avui tampoc ho faran.
I ara anem a Bonampak, però primer dinem en un restaurant a tocar mateix de l'embarcador de les canoes, un dinar de subsistència prou acurat.
 |
| La gran escalinata de Bonampak |
Antigament s'arribava fins Bonampak sols en avió, ens ho comenta el noi quan travessem una clariana en mig de la selva que no sembla gaire natural, era el camp d'aterratge, calia tenir valor o ser un gran amant de l'arqueologia per aterrar en aquell indret.
 |
| Pujant per veure els temples pintats. |
Bonampak és un recinte petit, però molt interessant, en plena selva Lacandona, un xicot autòcton ens acompanya a veure les pintures descobertes a mitjans segle XX. Ens cal deixar el vehicle que ens duia ja que no deixen passar turistes en vehicles particulars i sols entren vehicles conduits per Lacandons, és un trajecte curt que es remata amb un passeig a peu per un camí que havia estat una calçada Maia, i degut a les pluges, l'hem de caminar fora de l'antiga via, ja que les pedres rellisquen molt.
No tinc paraules per descriure l'interior dels tres templets i les imatges pintades amb colors càlids on se descriu la nissaga d'un governador i també la captura d'un guerrer enemic. Músics i guerrers, personatges de llinatge noble i servents, astrònoms i defensors de la ciència Maia. Un altre dia us explicaré els motius que ara es donen a la caiguda de l'imperi.
De moment gaudiu les imatges.
 |
| Aquí fan els seus treballs els arqueòlegs, aprofitant els edificis antics. |
Amb els ulls plens d'imatges extraordinàries, per un dia tan magnífic que ens ha fet i les coses que hem viscut, tornem pletòrics cap a l'hotel de Palenque, demà tenim una nova experiència, més concorreguda que avui, que hem fet les dues visites gairebé en família, tal com ens agrada.
 |
| Diluvi o pluja tropical. |
Quan arribem a l'hotel de Palenque, ens va del canto d'un euro que no ens cau un xàfec impressionant a sobre, just en entrar en el corredor de la nostra habitació. Ja arribant començaven a caure les primeres gotes, pels camins que ens duien de recepció fins les habitacions plovisquejava. Hem tingut sort.
Ha plogut una bona hora que hem aprofitat per fer neteja de les motxilles i de nosaltres mateixos, no sense observar si alguna aranya s'havia col·lat per algun lloc, ahir en arribar ens havien visitat un parell de dimensions a les que no tenim costum de veure per casa nostra.
 |
| El finestral de la nostra habitació, al fons la piscina. |
Sopem en el restaurant de l'hotel i torna a ploure un altre cop, llamps i trons veient passar el riu al costat del restaurant. Preciós.
 |
| El riu de matinada, la fotografia és de demà matí tot esmorzant, així dona gust! |
Demà les restes arqueològiques de Palenque i més coses, no deixeu de visitar-nos!
Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran.
Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.
Mèxic - Juliol 2014
Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Octubre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada