Traïció
L’alè capritxós de l’atzar entela
el vidre de la finestra i la llum
a ràfegues d’un matí de novembre.
En la fullaraca dolça del llit,
capsal grisós de pedra, endins l’osca
s’ajoca l’aranya entre fils de seda.
Pacient, enreda un instant del temps,
a l’amant penjat del pèndul, mentre ella,
impúdicament i lenta, se’l menja.
Empar Sáez
Empar Sáez
La fotografia està treta del blog spajkblog.wordpress.com

Precís. Profund. Clavat. Intens. Sublim.
ResponEliminaGràcies, Jeremias, t’agraeixo molt aquestes paraules.
ResponEliminaUn poema saborosament carnívor. Un tatuatge molt inquietant.
ResponElimina