On tenim la lluna ara? i el sol!

dimecres, 24 de setembre de 2014

RUTA MAIA 2014 - TXITXEN ITZÀ

RUTA MAIA 2014 



Aquest estiu, malgrat no és la millor època  de l'any per fer el viatge, hem anat a la península del Yucatan, on hem començat i acabat el recorregut per quatre estats; Mèxic, Guatemala, Honduras i Belize, encara que aquest últim sols de passada.

El primer pas del viatge va ser sortir de Barcelona i volar fins a Cancun, passant per Miami on calia fer una escala tècnica. A Cancun vàrem arribar-hi just per anar a dormir. Cap a l'hotel i a descansar, que a l'endemà calia matinar.


Les coses no sempre surten com un les vol, i si les vol d'una manera concreta, el millor és agafar un transport personal o públic per anar allí on vols, però havíem concertat un viatge en una agència per anar fins TixTxen Iztà i després a Mèrida, on teníem la propera estada. Volíem anar amb poca gent, però sortint de Cancun, es fa difícil aconseguir-ho. Érem més de 80 (persones) en dos busos, gent en banyador i xancletes i en samarreta dues talles més petita mostrant més carn de la que cal. En el nostre bus ens va tocar un guia esgotat de dur tanta gent de passeig, ho sento pel Luigi, però el gran i esgotador panegíric que ens va deixar anar va ser molt per a aquella gent cansada de la platja caribenya i la meitat del passatge dormia el seu discurs a la poca estona de donar tombs per Cancun, on per començar el passeig ja ens va costar de sortir-ne, no sé quin problema tenia un segon guia que no el trobaven i vàrem estar una hora llarga fent tombs per carrers i avingudes fins que assolirem enfilar la carretera. Genial! Ja eren gairebé les deu i ens havíem llevat a les sis del matí, motxilles apunt i carregades a les espatlles (no tota l'estona, està clar, hora i mitja esperant el transport no és per estar amb les motxilles a les espatlles).
Començaven bé!

Anem de ruta. Parades del dia:

*Valladolid:
No direm que va ser una parada, quan ni es baixa del bus. Un lloc per perdre-hi un matí si cal, però no, fem una volta a la plaça principal, on veiem el mercat, unes porxades, la catedral, i tornem a la carretera.


*Poblat Maia:
La primera aturada no prevista, tot i que avisada pel guia, va ser en una botiga Maia on es fabriquen xapetes a l'estil Egipci amb inscripcions i signes maies. Genial, una visita turística que voldríem no haver fet. Una piràmide passable i una figureta de mala qualitat varen ser el nostre primer error turístic en comprar, però caurem més cops, no hi ha remei. Molt interessant la botiga i el tema de col·laborar amb els indígenes, però hi ha altres maneres i aquesta no ho és, o no ens calia. Més d'una hora perduda que nosaltres no havíem demanat, però sembla que cal pagar algun peatge quan va tanta gent aplegada en un parell de busos dels grans.
Esperant el bus, en aquella botiga poblat, intentem parlar amb l'agència, ja que veiem impossible arribar a temps per fer una visita completa de Txitxen Itzà i connectar amb l'altre transport. Ens ajuda el Luigi, molt amable tot plegat, l'home fa la seva feina el millor que pot. Li diuen que no hi ha res a fer, que hem d'estar a l'hora en el lloc indicat. Ja t'ho explicaré després el què. Ell diu que mirarà d'enllestir ràpid el dinar, i que li sap molt de greu el nostre problema. Sí, però ell va a la seva.


Són més de les dotze quan ens enfilem al nostre bus, i ara hem d'anar cap a Tixtxen Itzà, més de cent quilometres i abans cal anar a dinar. El lloc triat per fer el primer àpat mexicà és agradable, ens fan una representació de danses mexicanes d'habilitat amb unes copes i ampolles en el cap sobre d'una safata. No vàrem fer fotos.

*Txitxen Itzà:
Be, tenim previst canviar de grup a les 15,15 en sortir de la ciutadella que volíem veure, però ens plantem a les portes de la zona arqueològica passades les dues. Passem del Luigi i del grup i fem una visita llampec de menys d'una hora a un dels recintes més ben cuidats de tota la ruta, però també el més turístic. Sabíem que tot té un preu, però no pensàvem que fos així. Me n'adono uns dies després que una de les coses que ens deixem de visitar és la zona de l'observatori. Jo ja hi havia estat aquí, i l'altre cop tampoc no vaig anar-hi perquè estava en reparació i no deixaven passar, per tant: VISCA!! Amb les presses no hi vaig pensar, tampoc veiem el zenot (s'ono'ot, segons un diccionari maia que he llegit) dels sacrificis. Arrodonint el dia.




























Sortim del recinte com coets gairebé a un quart en punt, ens carreguem les motxilles a les espatlles i volant per pillar un taxi. Creiem que arribarem a temps i que no haurà marxat el transport d'enllaç, li diem al taxista que voli, en va, però hi posa interès. Ho hem cregut bé! el xofer encara ens esperava, però engegant el motor a punt de marxar. Alguna cosa ha de sortir-nos en condicions, ni que fem una mica tard, pensem... El "manejador" ens diu que ens portarà a dinar amb un grup que ha d'anar a buscar i que ara s'està banyant en un zenot (o "pozo", ells solen dir-ne -pou- en castellà) turístic que no veiem tampoc, ens fa esperar dins del vehicle per anar a recollir la gent. I tornem a dinar, aquest lloc per dinar és més bonic que l'altre però aquest cop està fora de preu i tampoc tenim gana, però sí de fer alguna altra cosa que no reproduiré aquí. Fem una volta per l'hotel-poble i entrem a la sala menjador on ens prenem uns combinats refrescants. Comença ara la millor part del viatge, relaxats pels combinats pensem que si ens calia pagar alguna cosa s'acabarà el preu quan enfilem Mèrida. I així sembla que ha de ser ni ho dubtem, el peatge ja l'hem pagat, ara comença el viatge. A Mèrida hi arribem al capvespre, falta poc per que fosquegi, i encara hi ha vida pels carrers.



Avui hem vist les primeres Iguanes, unes bèsties molt tranquil·les que ens faran companyia una bona part del viatge.


Aquesta segona no és una iguana, però ho sembla.




El pitjor ja ha passat, però la benvinguda ha estat de por, ens podríem haver estalviat passar per Cancun?, potser sí, però el Roger ens diu que si no hauria vist la zona hotelera no hauria estat el mateix, que li va agradar comprovar que no calia anar-hi a passar més d'unes hores. Potser sí que mereix una estona més llarga, però tenim molt a veure i molt impressionant.
M'agrada aquest xicot!

Aviat parlarem de Mèrida i rodalies, fins a la propera!



Atenció!
Totes les imatges estan fetes per nosaltres tres, Roger, Empar i Ferran. Si algú les vol reproduir us agrairem ens ho feu saber, gràcies. On sortim els tres és mercès a la col·laboració desinteressada dels molts viatgers que ens hem creuat (alguns de ben curiosos com nosaltres mateixos).

Ferran d'Armengol i família
Mèxic Juliol 2014

Terrassa.net