On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 29 de setembre de 2012

PERE CALDERS - CENT ANYS

Com tots sabem, avui fa cent anys del naixement de Pere Calders. Es per això, i perquè ens agrada, que ens sumem a l'efemèride.

Portada del llibre "Tria personal" d'Edicions 62 (1993) amb tractament d'imatge personal
Qui no ha llegit en Pere Calders?
No cal que us confesseu, ja va fer-ne ell una de confessió:

CONFESSIÓ La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l'altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l'únic que quedava disponible.

Sí, ara que estan tant de moda els micro relats, és bo saber que en Calders era un mestre de les històries micro curtes, però si no heu llegit res més, tampoc cal que ningú es doni cops al pit, estigui aparaulat o no. Cliqueu aquest enllaç i en podreu llegir algun altre, ara mateix; Micro relats de Pere Calders

Dibuix de Pere Calders i Avel·li Artis Gener (Tísner)
Pere Calders també dibuixava  i no ho feia malament, aquesta és una mostra del seu geni, un dibuix fet a quatre mans, o a dos caps i quatre ulls...


Escena d'Antaviana, per Dagoll Dagom
El geni somiador de Pere Calders també ha estat dut al teatre amb els seus relats, potser la més coneguda obra és Antaviana, realitzada pel grup Dagoll Dagom, i que s'ha representat diversos cops i per diversos altres grups teatrals.

Aquí el relat que dóna nom a l'obra, genial Bozzo!





La música d'Antaviana està composada pel genial Jaume Sisa, en aquest altre vídeo podreu escoltar "Cançó i Dansa de l'Arlequí" un tema singular i adient a l'obra de Pere Calders.



Últimament s'han publicat un parell de novel·les, una d'elles inacabada. A "Ronda Naval sota la boira", ens mostra el seu genial esperit crític de la societat que l'envoltava.

Avui podria seguir sent una crítica punyent a la societat que encara ens colla a tots plegats.

Algunes portades de diverses editorials
Podria haver posat una gran llista d'enllaços, que n'hi ha moltes pàgines parlant del mestre de la Veritat Oculta, però seria absurd, així que us envio al google on hi trobareu milers d'enllaços i sols us deixo aquest de Cavall Fort, que el gaudiu.

També, si voleu llegir un altre cop "Invasió subtil", doncs cliqueu el títol.

No vull deixar-vos sense unes últimes paraules del mestre, un altre micro relat.

Miratge
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d'un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d'aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.


A Rodamots en trobareu més, CLIQUEU!

Terrassa, Setembre 2012
Ferran d'Armengol 

dilluns, 24 de setembre de 2012

ANY 1962 LA RIUADA DEL VALLÈS - FA 50 ANYS

Història 1 
Era de nit, estàvem profundament adormits quan se sentiren uns cops que creiem venien de la porta del carrer, d’entrada no enteníem per què no feien servir el timbre per trucar. Vaig dir al meu marit; aniré a veure qui és. En posar els peus a terra el pis tenia un pam d’aigua, vaig xisclar; “Els meus fills”, i vaig sortir corrents per treure’ls del llit. No sabia què estava passant, però mitja hora més tard, a les fosques encara i en un indret sec i més elevat vaig veure com la meva casa marxava riera enllà, arrossegada per la força d'uns aiguats mai vistos. Era una casa preciosa i ben feta, després digueren que vivíem en barraques, i no totes ho eren. També ens digueren que no es pot construir a les lleres dels rius, però ja era tard i abans de construir-hi, ningú no ens ho havia qüestionat.

Amb aquestes paraules es saluda als visitants de l'exposició a la Sala Muncunill de Terrassa, fins el 26 d'Octubre

Sa Sala Muncunill de Terrassa


Mercat de la Independència - La Rambla - Juanita Biarnés
Durant els anys 60 Terrassa era potser una ciutat important en el món de la fotografia. Sempre ha existit una gran tradició. Molts noms pioners egarencs es veuen en aquesta exposició de la Sala Muncunill de la Ciutat. Per citar-ne alguns començaré per Juanita Biarnés, amb imatges força impactants i molt aconseguides, ella era una foto periodista que va viatjar per tot el món. També hi ha Ramon Masats, un dels líders de l'anomenada "Escola de Madrid de fotografia", amb força llibres publicats. Antoni Montcau-Jussà, altrament conegut com Toni Monka entre la jet-set de l'època, pioner de la premsa rosa al nostre país. Antònia Cos, una de les primeres en fer fotografia industrial, publicitat i moda per aquestes terres nostres. Antoni Boada, amb imatges també d'un alt interés. Eduard Bros, Josep Mº Alberó, Ignasi Marroyo, Carlos Duran o el barceloní Joan Colom. També hi ha imatges de Enric Jornet, guanyador de diversos concursos nacionals de fotografia durant els 60 i els 70 del segle passat.

No hi són tots en aquest post, sols he triat alguna imatge, pinzellades d'un moment que va marcar la Ciutat i la ciutadania egarenca.

Però si voleu veure més imatges, us caldrà aconseguir aquest llibre que tot seguit us comento.

Llibre publicat per Rotary Club de Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa 
En aquest llibre patrocinat pel Rotary Club de Terrassa i l'ajuntament de la Ciutat, es poden veure fotografies de quasi tots els fotògrafs egarencs del moment. Cal pensar que les vies de comunicació amb la capital eren inaccessibles i gràcies a l'afició fotogràfica dels seus ciutadans s'ha pogut recuperar aquests arxius, molt s d'ells inèdits. Malgrat tot, moltes més famílies que sense saber quin tresor guardaven els pares o avis en aquell calaix d'andròmines, varen llençar un bon grapat d'instantànies que avui ampliarien molt més aquest arxiu.

En el lloc "Records de Terrassa" hi trobareu una molt àmplia i bona informació sobre les riuades del 1962 i sobre altres aspectes referits molt interessants, no us els deixeu passar.



Estació dels Ferrocarrils Catalans - Juanita Biarnés

Història 2

—Mira fill, —diu una dona gran a un vailet que mira una foto de les fotografies exposades a la Sala i on es veu una paret blanca amb un mirall, la foto d’una verge i un familiar, possiblement mort de feia temps. —Aquesta era la meva habitació, des de la seva finestra veia passar les caramelles quan feien cercaviles a la Rambla. La meva família feia generacions que hi vivíen.


Pont de la Renfe sobre les Arenes



Eduard Bros - Pont de la Renfe sobre les Arenes
En algun lloc he llegit que l'Abat de Montserrat i el aleshores President a l'exili, Josep Tarradelles, varen promoure col·lectes per als damnificats, intentant contrarestar la propaganda que el regim del moment va utilitzar per fer-se veure bé pels habitants que patiren aquesta desgràcia. Evidentment, d'ells no hi ha registres fotogràfics, no tenien tan bona premsa com els senyors del moment.


Història 3
Diuen tres-cents morts a la ciutat, però al nostre barri hi vivien molts que no estaven censats. Diuen que més tard i durant força dies varen aparèixer cadàvers en el mar de Barcelona.




Antoni Boada

Antoni Boada
En aquest vídeo penjat per l'Ajuntament de Terrassa al YouTube es poden veure imatges també impactants de la mateixa nit de pluja i dels estralls causats per l'aiguat,



Es poden trobar d'altres vídeos a la xarxa, sols us cal seguir el camí que us marqui aquest mateix.

Enllaços interessants
:
Records de Terrassa




Ferran d'Armengol
Terrassa Setembre 2012

diumenge, 16 de setembre de 2012

CATARSI, UNA REVISTA FANTÀSTICA A VERKAMI

La revista en Català de Ciència Ficció, Terror i Fantasia, CATARSI ha posat en mans del Crowdfunding de Verkami la proposta del seu pròxim número, el 9.

Portades de les revistes numero 7 i 8 de CATARSI
El límit per arribar a fer realitat aquesta feinada és de 300 euros, una menudència assequible i que ja està a punt de ser assolida. Si vols participar-hi i endur-te'n alguna de les seves recompenses, no pots trigar en fer la teva aportació.

Sols has de clicar AQUÍ i la resta és cosa teva.

Queden, avui, trenta-quatre dies per finalitzar la recollida de fons, però això s'acabarà abans, no triguis!

Si vols més informació, pots visitar el bloc de Catarsi.


dimecres, 5 de setembre de 2012

MICRORELATS A LA RÀDIO - CONVOCATÒRIA ENTREGA DE PREMIS

Targetó on se'ns convida a assistir-hi.

El concurs ARC de microrelats, amb la col·laboració de Ràdio Argentona, ha arribat a la seva última estació; l'entrega dels premis.

Aquest cap de setmana, el dissabte dia 8 de Setembre ens trobarem al Saló de Pedra que està en el carrer Gran 61 d'Argentona.

Enguany es farà un recital poètic a cura de Marta Pérez i Sierra, just abans de donar el veredicte del concurs.

En el mateix acte es podran adquirir els exemplars del llibre recull de tots els microrelats triats cada més per passar a la final. Aquest any s'ha fet càrrec de la portada el company Toni Arencon, deixant-nos aquesta encertada imatge que tot seguit podeu veure. 

Portada dels "Sentiments" creació de Toni Arencon


Enguany el llibre també es pot adquirir via Internet, a la plana web BUBOK.

També es podran adquirir exemplars de l'edició anterior del 2011, sota el tema genèric: Secrets. 

Recordeu, Carrer Gran 61 d'Argentona, a les 20,30 hores i amb copa de cava en acabar, gentilesa de l'Ajuntament d'Argentona.


Us hi esperem!


dissabte, 1 de setembre de 2012

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Fredes, El Boixar, Coratxà, Castell de Cabres, La Pobla de Benifassà, El Ballestar (o Bell-estar) i Bel. Aquest són els principals nuclis de la Tinença.


Mapa de la Tinença i rodalies

La Tinença de Benifassà és una comarca dins d'una comarca, és la frontera de tres regnes antics, Aragó, Catalunya i València. Tres regnes germans que el mal seny vol convertir en enemics.


Fredes
Molí de l'Abad

Però res de res pot fer l'home, la Terra és qui mana, i en aquests petits poblets que s'estan pels voltants dels mil metres d'altura, alguns d'ells, sols volen la pau, i ser el que són, una part del món, volen ser els pobles de la Tinença, i ara mateix estan a la província valenciana de Castelló de la Plana.




Fredes

La nostra ruta amb cotxe va començar a la Sénia de bon matí. Després de passar per Molí de l'Abad i el pantà de Ulldecona, entrem ja a la Tinença. En algun lloc hi ha pintades on canvien el nom del pantà i posen Pantà de la Sénia. De fet, té més lògica, està més a tocar, però també podria ser el pantà de la Tinença de Benifassà, per exemple.


Fredes

Fredes
Fredes és el primer poble on arribem, és molt petit i està molt ben arreglat. Diuen que a l'hivern són deu habitants, però quan hi vàrem estar bullia per les festes. A Fredes hi ha el Tossal dels Tres Reis, lloc on pots posar un peu a cada regne... i si dus un bastó, el pots posar en el tercer.
Diuen que és on feien les seves trobades els tres reis veïns i així cap d'ells sortia del seu regne per parlamentar amb els altres dos.
De Fredes cal fer-ne esment que les cases estan molt ben conservades segons l'estil de la comarca. Potser, en ser un poble petit i a l'estiu estar més habitat, els seus hereus l'han volgut arranjar per a la seva residència d'estiu en bones condicions. Veurem si dura molt això, fora bonic que tota la comarca tingués el mateix nivell de cura. El problema és anar a comprar coses bàsiques.

Camí del Monestir de Santa Maria
Abans de Fredes però, havíem passat pel Monestir de Santa Maria de Benifassà. Estava tancat, no era ni dijous, ni estàvem entre la una i les tres del migdia, únic moment de tota la setmana que pots fer-ne la visita, però tot i saber-ho, calia fer una aproximació.

El Boixar
L'arribada en cotxe a El Boixar és de postal, com podeu observar en la fotografia anterior. El nom, com deu estar prou clar, li ve dels arbres que dominen, o bé dominaven, aquell sector de la Tinença. És un poble més gran que Fredes, amb més habitants, però dominen les cases abandonades.

Arribant a El Boixar
Aquest carretó descansa del treball a l'entrada del poble. De fet, ja el tenien jubilat, i com a tal, descansa a l'entrada del poble per saludar als visitants que de fora venen a veure els seus veïns.


El Boixar
El Boixar
No ens arribem fins Coratxà, així que no en tenim cap fotografia, i en el fons ens dol, doncs hem llegit coses bones de Coratxà, però anava sent hora de dinar, ens havíem entretingut massa en les primeres aturades. Així és que vàrem fer via cap a Castell de Cabres, on a l'entrada un cartell ens anunciava carn a la brasa i altres menges que venien de gust.

Castell de Cabres
Després calia fer el passeig pel poble que viu al voltant de la seva església, en el vell mig de tot plegat, i enfront d'una gran font preciosa i d'una casa familiar amb un nom ben explicit "Cal Cony", a tocar de "Cal Cony petit". 
Pujant fins a les restes del castell ens vàrem topar amb unes daines ben gracioses, que ens vigilaven de lluny no ens atanséssim massa. 

Castell de Cabres
Al mateix temps que, tot prenent el sol, un gat s'ho mirava encuriosit. Per sort, el Roger estava a l'aguait de tot i en va deixar bona mostra fotogràfica.


Castell de Cabres
Castell de Cabres és el poble amb més habitants. Es comenta que és pel fet d'estar aprop de Morella i tenir-hi bona comunicació per carretera.

El Ballestar
Castell de Cabres






Ballestar

Seguim fent via i arribem fins el Ballestar, un poble que es pot veure des de molts punts de la Tinença, i damunt del seu turó, té una estampa ben galdosa, dominant unes vistes precioses de la serra i del riu que la separen del poble de Bel, lloc on tampoc hi varem arribar.


La Pobla de Benifasà
La Pobla de Benifassà

Acabem el recorregut a La Pobla de Benifassà, capital de fet de la comarca, aquí tenen metge, correus dues esglésies, i un bonic passeig per fer grimpant pels seus carrerons costeruts i silenciosos. Tenen algunes cases pintades seguint les directrius artístiques modernes, però que no desentonen gens en el paisatge general.


El Boixar

Bé, cal comentar que aquest cop hem fet els pobles de la Tinença, però ens han quedat ganes de fer moltes més coses en aquest indret privilegiat per la seva riquesa en el paisatge. Passeig amb cavalls, senderisme, rutes en bicicleta i etc, hi ha moltes coses a fer.
I potser dir-vos que a Fredes se la considera la porta dels Ports, lloc on també ens agradarà fer-hi una visita, algun altre dia.


El Boixar

Ara no recordo on vaig fer aquesta...

Totes les fotos estan fetes per l'Empar Sáez i el Ferran d'Armengol, els animals són fotografies del Roger d'Armengol i Sáez.


La Tinença de Benifassà.
Agost 2012

Terrassa.net