On tenim la lluna ara? i el sol!

diumenge, 8 de juliol de 2012

LO CANTICH, DEL DIGITAL AL PAPER

LO CANTICH - Portada del num 15 - Perífrasi (Fotografia: Empar Sáez)

Estem d'enhorabona, i això, en els temps que corren, és tota una bona notícia. De fet, la revista ens vol parlar de quelcom com això, de les bones notícies, de com es troba l'òptim estat de salut de la literatura de casa en temps de crisi econòmica.

I la bona nova és que la revista digital "Lo Cantich" enceta una etapa editorial que alguns titllarien d'agosarada, ja que ara es pot comprar i tenir-la físicament, gràcies a la tecnologia del portal literari bubok.

De moment comença la nova etapa impresa amb el darrer número, el 15, que du per títol "Perífrasi". Però en un futur no gaire llunyà s'aniran afegint el números anteriors, fins a completar-ne la col·lecció.

No us podeu perdre l'editorial, ni els seus articles. Un munt de poesia i literatura viva, actual i feta per gent que viu la literatura en primera persona.

Hi ha dues opcions; adquirir-la o descarregar-la en format e-book:

Adquirir / Descarregar

Lo Càntich Número 15 + Culturàlia
Pàgines: 212 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Edició a color - Paper de 115gr. - Preu: 30 euros

[ Adquirir
[ Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf 

Lo Càntich Número 15 (No inclou Culturàlia)
Pàgines: 166 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Edició en blanc i negre - Paper de 115gr. - Preu: 10 euros

[Adquirir

Però per qualsevol dubte, us remeto a la pàgina de "Lo Cantich"

Contraportada del num 15 de Lo Cantich (Imatge de Mariano Rios)


Juliol 2012


dijous, 5 de juliol de 2012

ARBÚCIES 2012



El jovent és qui ha de moure el futur?

Cal agafar el bou per les banyes?

Ens calen decisions coratjoses.

Un governant que no demostra coratge per prendre decisions de futur, no és un bon governant, i passarà a la història com aquell que va tenir l'ocasió de fer alguna cosa amb cara i ulls, i que sols va prendre decisions per mantenir la cadira de quatre que fan hipotecar fins l'infinit un país. Com ciutadans d'un país, on vivim, que mantenim amb el nostre treball i il·lusió, crec que ens mereixem governants que prenguin DECISIONS en majúscula, que em dol utilitzar-les, però la cançó de l'enfadós ja cansa.

I el tren ens marxarà.

Terrassa.net