On tenim la lluna ara? i el sol!

dimarts, 27 de setembre de 2011

POEMES PER A LA MARATÓ, IL·LUSTRATS PER ARTISTES


Una bona proposta i solidària, aquesta és la intenció de la gent de l'Associació de Relataires en Català. Sols demana un poema de vuit versos. Aviat serà el dia que TV3 dedica a diferents malalties, i com cada any que ho fa, diverses accions viuen al voltant d'aquest fet ja tradicional.

De què va?

És una cosa ben senzilla, pots escriure un poema, si t'agrada escriure, i que tingui a veure amb el tema d'aquest any, els trasplantaments, o bé pots il·lustrar un que ja estigui penjat en el bloc que s'ha creat per a aquesta finalitat, no deixeu de visitar-la.

Si voleu més informació, que n'hi ha, aneu al bloc seguint l'enllaç de sota mateix.

POEMES PER A LA MARATÓ IL·LUSTRATS PER ARTISTES.

dijous, 15 de setembre de 2011

LES BONES COMPANYIES, DE JORDI CORNUDELLA


La lectura ens remou un cúmul d’emocions, les allibera, ens permet viure-les intensament, recordar-les de manera nítida i duradora, millor que la majoria de somnis. La concisió de la poesia, la concentració d’imatges i sensacions, en ocasions allunyades d’un raciocini fàcilment entenedor, més embrancades potser amb l’art de la suggestió i l’esperit evocador, ens apropa a un altre món, tan real com el que vivim, i a través del qual descobrim un horitzó inconscient o un paisatge oblidat.

Les bones companyies, de Jordi Cornudella, és un títol adient per a un llibre que tracta de l’experiència com a lector de poesia i de la lectura com a font de felicitat i plaer. Ens acosta els poemes i poetes que li han fet companyia, una mena d’amistat fidel i, afortunadament per a nosaltres, compartida en aquest magnífic volum.

El llibre inclou poemes escollits d’en Carner, d’una bona colla d’autors clàssics grecs i llatins (Hesíode, Alcman, Mimnerm, Safo, Íbic, Catul, Horaci...) amb traduccions del propi autor; comenta algun poema espars d’Ausiàs March, de Jordi de Sant Jordi, de Maragall, Riba... Un itinerari on el lligam entre els poemes són els ressons que el mateix autor estableix i crea entre obres molt allunyades estilísticament. Hi trobem també converses de poesia amb el seu amic Joan Ferraté; pensaments i apunts sobre l’art de llegir i estimar els poetes.

Cornudella obre la primera part del llibre amb un petit fragment del cant sisè de la Ilíada:

«Fill de Tideu, magnànim: ¿què em preguntes pel llinatge?
És com la lleva de les fulles, la dels homes.
Unes fulles el vent les escampa per terra, i unes altres el bosc
en esplet les fa néixer, i ve la primavera.
El mateix amb les lleves dels homes: l’una neix, l’altra s’acaba.»

Glauc a Diomedes, al cant sisè de la Ilíada

El primer poema que analitza Cornudella, Incúria d’agost, és un exemple fabulós de la capacitat de Carner de fer patent el món tal i com el sent, del seu gran poder mimètic.


Incúria d’agost

El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.

Cau aclaparat el lleure
sota els cels esbatanats;
blau ventall d’aires de foc,
el llagost va pels gorets.

El penyal voldria beure,
els herbeis són empolsats,
pel camí llueix el roc,
ix un baf de les parets.

El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.


En destaco, finalment, aquest fragment d’en Cornudella en la part del llibre corresponent als “Apunts”:

“Viure en un poema, fer-hi estada una temporada, establir-s’hi: deixar que s’apoderi d’un mateix, igual que un paisatge. Primer el mires àvidament, provant de descobrir-ne cada detall i retenir-lo, però és en va: no és fins que ell s’ha apoderat de tu que pots furgar en els racons, deixar-te seduir per la potència o la subtilesa de cada evocació. La mirada no entén: reconeix. Allò de Pavese: la primera vegada no compta, o amb prou feines; quella che conta è sempre la seconda.”


Les bones companyies. Poetes i poemes. Jordi Cornudella.
I Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre
Galàxia Gutemberg / Cercle de Lectors. Barcelona, 2010.

dimarts, 13 de setembre de 2011

ENTREGA DE PREMIS "ARC A LA RÀDIO - SECRETS"

El passat dia 10 de Setembre es va realitzar l'entrega de premis del Primer "Microrelats ARC A LA RÀDIO", del programa "Històries " de Ràdio Argentona i l'Associació de Relataires en Català (ARC).
Marta Pérez Sierra i Agustí Febrer

 L'acte va començar amb la lectura de poemes de Marta Pérez Sierra

Santi Borrell i Joan Opi

 i Santi Borrell.


Tot seguit, la presidenta de l'ARC i la presentadora del programa "Històries", de Ràdio Argentona, acompanyades per Montserrat Cervantes, Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Argentona, varen presentar els guanyadors. La Sílvia Romero (ARC) va fer lectura de l'acte del jurat del Premi, i la Sílvia Cantos va llegir cada un dels tres microrelats guanyadors.


En aquesta imatge podeu veure alguns dels vint finalistes del premi, on varen participar aprop de quatre-cents relats i gairebé una vuitantena d'escriptors.

Jordi Masó - Alícia Gili i Santi Sala, segon, primera i tercer.


Primer Premi
"El manuscrit" 
Alícia Gili Abad 

Segon Premi
"La versió oficial" 
Jordi Masó Rahola 

Tercer Premi
"Posar-se al dia" 
Santi Sala García


Les dues Sílvia
Aquest curs també tindrem premi de relats a la Ràdio, però a més de Ràdio Argentona, si han sumat dues emissores més, i podria afegir-se'n alguna altra.
El tema d'aquest curs, que durarà fins el mes de Juny, començarà aquest Octubre, i versarà sobre "Sentiments", un tema que pot donar molt de joc. Els diferents subtemes seran proposats abans de finals de Setembre, tant a la plana web de Relats en Català, com a la web de l'ARC i la de l'emissora de Ràdio Argentona.

Us hi esperem!!

Podeu seguir aquests enllaços, on hi trobareu molta més informació i algun altre enllaç interessant, així com la llista dels 45 relats finalistes.




Totes les imatges són fetes per; Empar Saez
Setembre 2011

dissabte, 10 de setembre de 2011

ONZE DE SETEMBRE - DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA - ONZE DE SETEMBRE

La senyera al monestir de Sant Pere de Casserres. Foto: Ferran d'Armengol


No sé si cal dir res, sense paraules no ens podem quedar, i això sembla ser que és el que volen alguns; que a Catalunya ens quedem sense la nostra paraula, la nostra parla. I el que no entenc de cap manera són aquells catalans que s'ho miren i fan allò tan típic del; tant se me'n fot. Molt català, per cert.


No n'hi ha prou cridant: 

 !!!!!*!!!!VISCA CATALUNYA!!!!!*!!!! 

ben fort.

Cal potser llevar-se d'una vegada i encarar el sol amb geni i orgull, sense manies ni covardies. Som el que som i ens sentim cofois, o no? Treballant plegats ningú ens atura, ho deia el mestre l'altre dia, doncs fem-ho!

L'Onze de Setembre s'ha de viure amics!!

Però també podem seguir vivint amagats darrere d'una paret de pedra per tota la vida, hi ha gent que viu molt bé sentint-se en contra de tot, quan el més senzill és ser tu mateix, sense llevadora. Oblidem els condicionaments, aquest matrimoni obligat no ens convé, deslliurem-nos-en.
O viurem sempre amb el cap sota l'ala, i en una altra llengua que la meva mare no em va ensenyar de petit.

Ara ja és l'hora... de llevar-nos i oblidar el malson, posem-nos a treballar! Per a nosaltres i per a tots els altres, com sempre, però amb el tarannà de casa nostra.



Ferran

Terrassa.net