On tenim la lluna ara? i el sol!

dilluns, 28 de març de 2011

30è FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA


Plaça Vella, Plaça Catalunya, Vallparadís... racons on sona el Jazz a Terrassa. Aquest diumenge era el torn del Pícnic Jazz i la fira del disc.Tot i començar el dia amb aigua i vent, el sol no ha volgut fallar un altre cop a la seva festa primaveral de música a l'aire lliure al Parc de Vallparadís. Com tots els anys i per uns dies Terrassa es converteix en la capital del Jazz.

   
Ballarins que mouen el cos al ritme que marca el moment. Dansaires espontanis posseïts pels déus del ritme, gaudint del sol, de la música i de la companyia en el ball.

IVANOW JAZZ GROUP
El vent metàl·lic omple pulmons, infla galtes, buida esperits covards, i el ritme, un cop més el ritme ho omple tot, l'aire i l'espai que sents al teu voltant, vibrant.



Comença la primavera a Egara, i la música és als carrers i places de la ciutat. Potents veus femenines de casa nostra -en aquest cas,- ens mostren tot l'encant i força que pot tenir una bona cançó.


Van trenta edicions d'aquest festival que arreplega gent de tot el món, diversos són els protagonistes que ens mostren el seu talent musical, fent palès el  reconeixement d'un estil que és com la pròpia vida, fent-los córrer per la sang un ritme frenètic ara i pausat després, amb aquell swing que fa moure cames i caps, i que ens fa bategar el cor, a tots.

I el trompeta, cartellera del Festival, toca mirant-se el sant, esperant que marxi amb tots els altres... quant tots els Sants marxin plegats... 


Fotos i vídeo d'Empar Sáez i Ferran d'Armengol, durant el concert que va oferir el diumenge dia 20 a la Plaça Vella de Terrassa, la Banda de Jazz, Ivanow Jazz Group i acompanyats a la veu per la Gemma Abrié. Els Ivanow estan celebrant aquest any el seu 10è aniversari.

Si voleu escoltar-los, aquí teniu una petita mostra.



Enllaços:

La web dels organitzadors.

Ivanowjazzgroup

diumenge, 27 de març de 2011

POEMACTE, KOSMÓPOLIS11


Kosmópolis és el festival biennal, la Festa Internacional de la Literatura que es celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). En aquesta sisena edició pren un pes específic l’amplificació de la literatura; entren en joc altres escenaris a banda de la paraula impresa: la paraula electrònica, la diversitat dels dispositius de lectura, la creativitat en les xarxes d’Internet, l’expressió oral; tot es situa al bell centre de l’activitat literària, sense límits precisos amb altres disciplines artístiques. Una festa de la llibertat per a sentir-nos part d’un cosmos obert i canviant, un univers on l’emoció i la sorpresa pren forma d’aventura, de viatge al centre de la paraula.


L’Associació de Relataires en Català va organitzar dissabte passat una actuació poètica oberta i participativa en la qual rapsodes no professionals llegien de forma simultània, tot caminant, mentre deambulaven en un espai concret, aconseguint així un murmuri poètic enmig de la ciutat. El lloc de la trobada va ser el pati Kosmopolis, limitat, però a la vegada obert, i amb prou amplària per aconseguir la participació d’un bon nombre de rapsodes espontanis.

Els poemes que es vam llegir en forma de remor, de melodia urbana, són creacions de poetes que publiquen a la plana web Relats en Català.



Felicitem a l’Associació de Relataires en Català per l’èxit de la convocatòria i per la possibilitat de mostrar una part d’aquesta literatura que habita el món virtual.

Crònica de l'acte a "Lo Càntich"


Fotografies: Esther Llobet
Muntatge fotogràfic: Ferran d'Armengol
Imatge de portada: Web del Kosmopolis

divendres, 25 de març de 2011

Petits poemes en prosa, de Baudelaire



EMBRIAGUEU-VOS

Cal estar sempre embriac. Tot rau en això: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us escrebanta les espatlles i us vincla cap a terra, cal embriagar-se sense treva.
De què, però? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.
I si alguna vegada, als graons d’un palau, a l’herba verda d’un fossat, en la solitud pesarosa de la vostra cambra, us desperteu amb l’embriaguesa minvada o ja serens de tot, demaneu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot allò que fuig, a tot allò que plora, a tot allò que es mou, a tot allò que canta, a tot allò que parla, demaneu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us respondran: “És l’hora d’embriagar-se! ¡Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos, embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.


Vaig trobar a la biblioteca la traducció dels “Petits poëmes en prose (Le Spleen de Paris)” de Charles Baudelaire feta per Sala-Sanahuja (1991) que inclou el text original en francès. Anteriorment se n’havien fet dues, de traduccions: Agustí Esclasans (1930) i Anna Montero i Vicent Alonso (1983); més recentment se n’ha publicat una de l’Alexandre Ferrer (2006).

Poesia de l’urb, de la ciutat emboirada i els seus habitants; la misèria, el plaer, l’amor i el mal, la crítica corrosiva, la hipocresia de la societat, la melangia del poeta. Podeu trobar tot això i més en aquest llibre escrit amb la saviesa i la brillantor del llenguatge evocatiu i vibrant; uns texts d’una bellesa duradora i inesgotable; poesia que ha influenciat a moltes generacions d'escriptors.

L’estranger, El desesper de la vella, El foll i la Venus, El gos i el flascó, A l’una de la matinada, Un hemisferi en una cabellera, Any where out of the world, ¡Apallissem als pobres! son alguns dels títols que formen part de la història de la literatura, i que llegits gairebé un segle i mig després de ser escrits encara es mantenen vigents.


EL PORT

Un port és un sojorn deliciós per a una ànima cansada de les lluites de la vida. L’amplària del cel, l’arquitectura mòbil dels núvols, les coloracions canviants de la mar i les llampades dels fars constitueixen un prisma meravellosament adient per distreure els ulls sense cansar-los mai. Les formes esveltes del vaixells, amb ormeigs complicats, als quals l’oneig imprimeix oscil•lacions harmonioses, serveixen per conservar a l’ànima l’anhel de ritme i de bellesa. I a més, per a aquell que ha perdut la curiositat i l’ambició, hi ha sobretot una mena de plaer misteriós i aristocràtic en el fet de contemplar, ajagut al mirador o repenjat a l’escullera, tots aquells moviments dels qui marxen i dels qui tornen, dels qui tenen encara la força de voler, el deler de viatjar i enriquir-se.

divendres, 11 de març de 2011

SUNSET PARK - PAUL AUSTER


SUNSET PARK – PAUL AUSTER

Hom diria que aquesta novel•la de l’Auster és una profecia sobre el poble americà, de la seva política i del seu tarannà social. Diria que desapareixen una temporada i que quan volen donar la cara, s’amaguen en el jardí del problema, quan veuen que ja l’han emmerdat tant que no saben si fugir o afrontar amb orgull i dignitat el que han desfet, doncs aquí l’Auster acaba el llibre. I amb la solució de la seva gent, la que representa el protagonista culte i erudit; en Milles Heller. Un xicot que va penjar els estudis per culpa d’un accident i aquest fet l’ha perseguit els darrers deu anys de la seva vida, canviant de residència constantment, fins trobar l'amor d'una noia adolescent encara, una noia cubana... En Heller decideix tornar a Nova York, a Sunset Park amb el seu únic amic que el lliga al passat, torna per a refer ponts caiguts. La culpa en té la culpa de tot, i no superar-la, és el gran dilema americà. Auster ens ho fa evident a la seva manera, mostrant-nos un reguitzell de personatges que viuen i respiren, evidents estereotips que pots trobar arreu del món i que també arrosseguen la seva culpa personal. Quatre d’ells ocupen una casa a tocar d’un cementiri, en un barri d’una de les ciutats més heterogènies del planeta. Una ciutat on tot hi té cabuda, fins una botiga que arranja estris vells atrotinats.

Aquest cop, l’autor deixa de banda l'Amèrica fantàstica que impregna en els seus llibres anteriors i que tant ens han fascinat als seus seguidors. Aquest cop ha tocat més de peus a terra, perquè el missatge és més tangible, no vol que ens deixem portar per fantasies que ens despistarien, vol que veiem el que ens està explicant, i vol que veiem què amaga darrera d’aquesta història. Mil lectures es faran i mil històries diferents llegirem, cada un de nosaltres, però tots coincidirem que hem llegit un bon llibre d’un bon narrador, compromès amb el temps que li ha tocat viure..

Paul Auster

Aquesta és la meva visió reposada del relat que ens planteja amb gran mestria en Paul Auster, la visió d’un final que en un principi no em va agradar, no diré el motiu, doncs seria explicar-ho a crits. Però ara, que ha anat agafant pòsit dins del meu record, crec que és el més realista dels finals possibles de la història que ens planteja, i aquesta visió de les coses que ell ens proposa no sempre és la més desitjada. Però aquest Poble viu, o malviu, la disjuntiva de ser una gran potència que de mica en mica se la mengen els amics/enemics.

Què hauries fet tu? Aquesta és la pregunta. Ara, siguem sincers.

Jo, personalment, aconsello la seva lectura, no et deixa indiferent i està molt ben escrit. No el veig lluny dels millors moments literaris del mestre, el seu estil ho omple tot, i els seus fidels seguidors estem contents que segueixi en forma, en bona forma narrativa.



Mapa de Sunset Park

Un cop acabada la lectura de Sunset Park, i mentre païa el seu missatge, en el bloc de l’home fosc vaig penjar un relat que pot estar embrancat amb les meves raons, o la meva visió del llibre, és un micro relat que parla del desembarcament de Normandia i l’homenatge, anys més tard, als morts i dels seus supervivents. De fet, no té res a veure amb la història de l’Auster... o potser sí...

Llegiu, si ho voleu: Als herois de sempre


Les imatges d'aquest post estan extretes de la xarxa.

divendres, 4 de març de 2011

FIRA DE L'AIXADA A MANRESA


Els dies 26 i 27 de febrer es celebrà a Manresa a l'empara de les Festes de la Misteriosa Llum, la Fira de l'Aixada, un mercat Medieval que acull el centre històric de la Ciutat.

Manresa està marcada per les diferents èpoques que ha viscut i aquest llegat es descobreix a través dels carrers medievals, el centre amb edificis modernistes o els casals barrocs. Caminar pels seus racons es fer un viatge per la història de Catalunya, i la de Manresa en particular. Descobrir els seus misteris i les seves llegendes, un plaer per a qualsevol que gaudeixi d'una bona taula i la companyia mil·lenària d'una ciutat viva en el cor de Catalunya.

Foto: Empar Saez
Deixar-se portar per l'esperit de festa que gaudeix tota la Ciutat és una experiència única en la que l'ajuntament i els casals si aboquen de ple, amb representacions teatrals, tallers pels més menuts, tir amb arc, música al carrer, tot un seguit d'esdeveniments que et fan sentir dins d'un espectacle ben orquestrat i del que te'n sents part integrant. T'hi fan sentir i hi participes de bon grat.

Foto: Ferran d'Armengol


El solejat diumenge va afegir-se a la festa, amb una mica de vent fresc de les muntanyes. Tot plegat va fer gaudir als visitants, i als vilatans també, un jorn de festa prou agraït i un bon ambient per passejar i per menjar a l'aire lliure i/o també, comprar l'embotit, el formatge, la mel o una baralla de cartes catalanes. Les mil coses que estaven a l'abast dels qui ens vàrem despistar unes hores per la Ciutat de Manresa. Un cap de setmana fantàstic que mirarem de repetir, si és possible.



Tres minuts d'imatges i so.

http://historiesmanresanes.blogspot.com/2008/06/el-gran-misteri-de-manresa-la.html

http://manresaturisme.cat/cat/esdeveniments/la-festa-de-la-llum-fira-de-laixada

http://www.aixada.cat/

Terrassa.net