divendres, 22 d’abril del 2011

Acromia


Acromia

Si callessin les roses, i el roig emmudís,
sobtadament, i jo, tot d’una gris, despresa
i lliure, i elles, armades amb la tija erèctil
del silenci, si per fi callessin...

Desaprenc tothora els colors, el contorn
establert, cap imatge carrega amb el pes
submís, ni, absurda, enterboleix la retina.
Sé que puc fitar, per fi, enllà l’escorça
del tacte i del perfil après, i restar així,
sota l’ampla ombra d’una tija nua.


Poema: Empar Sáez (publicat al juliol de 2010 a Relats en Català.cat)
Dibuix: Tret de la xarxa (desconec l'autor/a)
en

3 comentaris:

  1. Francesc Mompó23 d’abril del 2011, a les 9:16

    Feliç dia de Sant Jordi.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. M. Roser23 d’abril del 2011, a les 19:24

    Empar , que no callin les roses ni enmudeixi cap color, que ens segueixin xiuxiuejant cançons de primavera...
    Bona tarda de Sant Jordi.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Joan Abellaneda3 de juny del 2011, a les 21:42

    és un poema preciós, bestial, de mestra de la poesia
    gràcies per compartir i per visitar-me, ets molt amable empar
    abraçades mataronines
    joan

    ResponElimina