On tenim la lluna ara? i el sol!

divendres, 29 de gener de 2010

Corrandes de la parella estable, amb Manel

El grup Manel ens mostren com es pot treure profit d’un tema popular, com són las corrandes, i n’han fet una cançó molt actual. Alguns companys de Relats en Català ens hem animat a fer la nostra particular i encadenada corranda de la parella, normalment, estable.

El resultat de la nostra corranda ha estat aquest; gràcies a tots.


Jo vull improvisar llocs,

ell sempre vol el llit.

I ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí. xantalam


A la tarda o al matí?

Ja no hi ha espai pel repòs?

I ens ha costat deu i ajuda

arribar fins aquí! T.Cargol


Jo persegueixo somnis,

ell toca de peus a terra.

I ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí ;) Gypsy


I jo li dic: ara és l'hora

i ella em diu: Oi, tant que sí?

No ens ha costat Déu ni ajuda

per arribar fins aquí. rnbonet


Jo li faig suc de taronja

ell em fa el cafè amb llet

I ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí. Núria Niubó


La princesa vol la trona

jo la poso al balancí

I ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí. Cargolsalalluna


Ai, quin gustet, estimada,

en començar el matí.

I ens ha costat déu i ajuda

l'arribada fins aquí. rnbonet


Jo m’adorm d’una volada

ella fa tombs tota la nit

I ens ha costat déu i ajuda

arribar fins aquí. darkman


Apuja l'amor!abaixa el llit!

Estable, inquiet, amable i fort!

I ens ha costat deu i ajuda

arribar fins aquí. Epicuri


M’agrada dormir acotxada

tu et mors de calor a la nit

I ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí. xantalam


Jo penso que pensaria

ella es pensa que faria.

I ens ha costat deu i ajuda

arribar fins aquí. T.Cargol


Presumeix de titola grossa

fa anys que la fem servir.

I ens ha costat deu i ajuda

arribar fins aquí. marga


Jo el bressolo, així, així

i ell ja ronca, això, això!

I ens ha costat déu i ajuda

arribar fins aquí. mjesus


Escola l’Univers es diu aixíiiii,

el tot on hi aprèn la meva filla.

A, iiiii_ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí. fidel


A mi m'agrada de dia

i a ella li agrada de nit!

I ens ha costat déu i ajuda

arribar fins aquí. F.Arnau


Sóc el rei de l’escalèxtric

Però ella vol un fubolí.

I ens ha costat Déu i ajuda

Arribar fins aquí. Siset Devesa


Ella mai sopa –fa régim-

i jo em menjaria un pernil.

I ens ha costat Déu i ajuda

arribar fins aquí. Siset Devesa


El company rnbonet, també conegut pels seus dibuixets, ha fet petites variacions que respecten perfectament l’esperit de la corranda. Altres companys han fet les seves aportacions sota el seu criteri corrandaire.

I ara, la mare de totes les corrandes interpretada pel grup Manel.

La proposta ha estat lliure, i els autors han seguit camins propis per fer la seva aportació...

ja sabem que era difícil
ningú ens ho havia de dir
però ens ha costat déu i ajuda
arribar fins aquí.

diumenge, 24 de gener de 2010

AFTER DARK - Haruki Murakami


After Dark - La melodia d'Haruki Murakami

Una novel·la per llegir en una nit, en el temps en el que transcorre la història, a temps real, assaborint la música dels bars impersonals, a soles, amb un llibre a les mans, i sentint el que ens explica Murakami com si fos real, o li passés a un mateix. Ell és darrera aquesta càmera omnipresent que té veu, i darrera els diàlegs dels protagonistes, però no pensa per nosaltres; aquesta és la nostra feina com a lectors. Un text modern en la forma i, evidentment, en la història, que és el reflex d’una societat que coneix molt bé. La nit és l’escenari i el temps on s’entrelliguen les vides dels seus personatge, éssers que no poden dormir quan toca, o que no volen despertar d’un son balsàmic, que els guareix de la realitat (fabulosa la recreació contemporània del conte de “La Bella Dorment”). És en aquesta nit que hom pot parlar amb desconeguts de coses que no havia dit mai a ningú; hom pot sentir a algú altre, aparentment molt llunyà al seu món, increïblement pròxim, i trobar les claus per salvar la incomunicació que abat la seva vida. Una història captivadora, que ens mostra d’una forma senzilla que després de la fosca, de la negra nit, sempre bé la claror, i la llum del dia.

Empar Sáez

Banda sonora del llibre:

Go Away Little Girl – Percy Faith

Five Spot After Dark – Curtis Fuller

April Fool’s – Burt Bacharach

More – Martin Denny

My ideal – Ben Webster

Sophisticated Lady – Duke Ellington

Jealousy – Pet Shop Boys

I Can’t go for that – Hall and Oates

Cantata de Scarlatti – Brian Asawa

Sonnymoon for two – Sonny Rollins

Bakudan Juice – Shikao Suga


Solo saxo: Harry Carney

After dark - Nit de jazz

No tinc present si mai m’he sentit tant a prop d’un escriptor com ara d’en Murakami, potser sí, amb Paul Auster i la seva trilogia de Nova York. Però ara podríem ser a qualsevol ciutat del Japó, a Kyoto, a Okinawa potser, on l’autor ens explica una llarga nit de dues germanes, una que dorm de fa mesos en una estranya situació de son voluntari i profund, i l’altra germana que no pot dormir. I la història va apropant dues vides en silenci gairebé, en una nit de màgia. Veiem com els personatges viuen la seva solitud cercant la proximitat dels altres. Tots tenim alguna cosa per explicar, i aquí, en aquest llarg relat que es fa curt, observem com es fa visible aquella màxima que ens demana escoltar al desconegut que se’ns apropa en silenci; el seu missatge pot ser vital per nosaltres. I aquesta ha estat la sensació, el que m’ha passat amb l’Haruki Murakami, quan he llegit un llibre com “After Dark”, l’he sentit com si un desconegut s’atansés a la meva taula, al meu seient del tren i comencéssim una conversa banal, però amb la diferència del que ens és indiferent, aquell missatge entra a poc a poc dins nostre i deixa una petja, un record que un altre dia o una altra nit t’ajudarà a fer un pas, o potser ja t’ha ajudat —m’ha ajudat— a fer-lo.

Una lectura reposada, intel·ligent i amb una prosa propera a una bona conversa.

===> La meva opinió; llegir-lo és molt aconsellable!

Ferran d’Armengol

divendres, 15 de gener de 2010

Manresa, La Seu.



Ja fa uns dies, a tocar del cap d'any, vàrem tenir una trobada cordial en un bar fosc i agradable, era una nit fresca manresana. Un poeta pintor, enllà el riu gran del sud, ens va donar motius per enllaçar mots, i aquells que hi forem, li vàrem dedicar aquestes paraules.

Dibuix: Ramon N. Bonet
Paraules: diversos autors de Relats en Català

diumenge, 10 de gener de 2010

Lhasa de Sela, en el record.



Rising, de l’àlbum Lhasa (2009)




Lhasa de Sela, en el record.



No ho volia creure, Lhasa, no. Ho he llegit en els comentaris als teus vídeos, quan et volia tornar a sentir. Havies mort l’u de gener d’enguany d’un càncer de mama, després de gairebé dos anys de lluita.

Només cal sentir-la cantar per adonar-se que la Lhasa és especial, era especial. Una capacitat de fer sentir i crear bellesa il·limitades, extremadament melancòlica i nostàlgica. La seva veu és una carícia pregona i càlida que et nua la gola. Es deia com la capital del Tíbet. El nom de Lhasa se li va acudir a la seva mare quan la petita ja tenia cinc mesos, mentre llegia el Llibre tibetà de la vida i la mort. Pensà que era el nom idoni per aquella criatura tan somrient i d’ulls ametllats.

He descobert la teva infantesa, Lhasa; com m’hagués agradat viure la meva així!, mai vas anar a l’escola; la mare us ensenyava, a tu i les teves tres germanes en un vell autobús escolar convertit en llar que recorria les carreteres de Mèxic i Estats Units, sense televisió, electricitat, aigua corrent ni telèfon. Les petites llegíeu tot el dia, escoltàveu música i organitzàveu espectacles. Vas començar a cantar en un bar grec de San Francisco als 13 anys, quan els propietaris quedaren impressionats en sentir-te. Després vindrien més locals sorollosos, a Montreal, on cantaves amb els ulls tancats, en diferents llengües (espanyol, francès i anglès).

Posteriorment, quan ja era famosa va explicar sobre aquella època: “Pensava que no podia enfadar-me amb ells perquè no estaven obligats a escoltar-me. Era jo qui havia de fer que ho volguessin, de debò, i no per cortesia”

Ho vas aconseguir, Lhasa, tens molts admiradors arreu del món que t’escolten de veritat i et segueixen. Et sentim molt a prop; quedem astorats, hipnotitzats per la tremenda sensibilitat que t’habita.

Va morir quan tenia 37 anys, plena de vitalitat i amb molts projectes (volia versionar les cançons de Víctor Jara, el seu heroi de la infància). Et trobarem molt a faltar, Lhasa. T'estimarem allà on siguis.



Pa’llegar a tu lado de l’àlbum La llorona (1997)

Obituari a "The Guardian", clicant en el títol de l'entrada.
Text: Empar Sáez

divendres, 1 de gener de 2010

LLUNA BLAVA

Lluna blava



Blue Moon
You saw me standing alone
without a dream in my heart
without a love of my own
Blue Moon


Any nou, lluna blava

Hem acabat l’any amb un fenomen astronòmic poc habitual: la lluna blava. Però no us penseu pas que la veureu blava, com vaig fer jo, i anit cercava la blavor en la silueta completa i bella, evidentment sense veure-la. S’anomena així –blue moon–, a la segona lluna plena en un mateix mes. Si la lluna fa el ple cada 29,5 dies, aquest fenomen es va repetint cada cert temps ( 2,7 anys), però aquesta nit hem pogut gaudir d’un regal inusual, la coincidència d’acabar i estrenar any amb lluna blava; no tornarà a passar fins el 2028.
Potser tan sols és un indici minúscul, per a qui ho vulgui creure, que ens caldria enlairar la vista, deixar de cabussar-nos “únicament” en la vida terrenal i contemplar més el cel.

Blue moon
Now I'm no longer alone
Without a dream in my heart
Without a love of my own
Blue moon



Text : Empar Sáez
Fotografia : Ferran d'Armengol (Amb retocs de Picasa3)

Terrassa.net